Diuen que una querella catalana consisteix a inteposar una demanda penal contra algú, encara que s'alberguin clars temors que molt probablement no tindrà gaire recorregut en els jutjats, és a dir, que pugui ser temerària, amb l'únic objectiu d'entorpir un procés o d'acovardir el querellat perquè desisteixi d'alguna acció.
És aquesta definició tàcita la que dona peu a pensar que la querella criminal (sona fort però es diu així encara que, a vegades, sol dulcificar-se anomenant-la penal) que sembla haver decidit interposar el vicealcalde socialista figuerenc Pere Casellas contra l'exalcalde Jordi Masquef i el periodista, ara regidor, Carles Arbolí, ambdós de JuntsxFigueres, al·legant injúries greus, no sigui res més que una maniobra per aconseguir que aquests, en l'acte previ de conciliació, decideixin retirar el seu recurs de Reposició presentat davant l'Ajuntament, per a què s'anul·li l'acord del ple mitjançant el qual es va concedir al querellant la compatibilitat per exercir l'advocacia, o bé se li retirin les seves competències en matèria de seguretat ciutadana municipal considerant, diuen, que pot accedir a informació reservada que podria usar en benefici particular. Si les espases segueixen en alt, si ningú es retracta d'aquestes accions, i sembla que així serà, a no ser d'alguna reflexió de darrera hora, ens trobarem amb dos processos paral·lels: el polític-administratiu de JxF, avalat per tots els mebres del grup municipal, i el personal penal de Casellas contra Masquef i Arbolí, que tornaran a conformar Figueres com, perdonin la iteració, l'únic lloc a on Dalí podia néixer.
Quina és la meva opinió? Doncs que el recurs del grup independentista (cridem les coses pel seu nom, que així ho proclamen en la seva propaganda electoral), si es manté servirà, pel cap baix, per aclarir quins són els temes, l'abast i els límits de les compatibilitats (així, en plural) atorgades, i que la querella no tindrà efectes perquè (potser en falten dades i, a més, hi ha millors opinions) no he apreciat injúries greus per part dels querellats, sinó temences que, de mantenir-se l'estatus actual, es puguin produir conflictes d'interessos i val més prevenir que curar.
Judicis temeraris per part dels recurrents i querellats? Potser sí, però no estic segur que judicis temeraris en política siguin objecte de persecució penal. O sigui que, com ja ha passat amb anterioritat, podria ser rebutjada la querella tornant a la política el que és d'ella i deixant lliure, per a la restitució de l'honorabilitat suposadament ferida, la via civil. I, de totes maneres, parlar de situacions anteriors, si és veritat la igualtat de circumstàncies, pot significar manca de coherència per part del recurrents, però no pot ser al·legat com a justificació per part el querellant.
