Una societat reclama a l'Ajuntament de Roses que es paguin 9,7 milions per l'expropiació d'una finca a Santa Margarida, a peu dels canals. Una sentència de l'any 2000 considera que no pot ser de cessió gratuïta, sinó que s'ha d'expropiar. Es va intentar resoldre amb el POUM però està anul·lat per una altra sentència. Ara la societat reclama aquesta quantitat i ho ha portat al Jurat d'Expropiació de Catalunya. L'Ajuntament intenta no haver de pagar i, si ho fa, xifra la quantitat en uns 2,5 milions.

La complicada situació de l'Ajuntament la va posar sobre la taula el regidor del PSC Josep Maria Martínez al darrer ple municipal tot preguntant sobre si hi havia possibilitats de resoldre-ho.

L'alcaldessa, Montse Mindan, va exposar que «tot el procediment jurídic està en marxa» i, preguntant al secretari, va informar que el cas està actualment al Tribunal d'Expropiació de Catalunya pendent que resolgui. L'Ajuntament considera que no s'ha d'expropiar, sinó cedir, i en cas d'haver de pagar, xifra la quantitat a pagar en 2,5 milions.

La problemàtica amb la finca es remunta a fa més de vint anys. Es tracta d'uns terrenys a Santa Margarida, al nord amb l'avinguda Club Nàutic i un aparcament públic. Un espai a peu dels canals darrere el conegut edifici del 600. Té 8.225 metres, segons la documentació municipal.

Quan es va urbanitzar aquesta peça de parcel·la s'hi podia construir. Però una vegada acabat d'urbanitzar s'hauria qualificat de zona verda i zona d'aparcaments. Els propietaris, una societat, van portar el cas als tribunals perquè no fos una cessió gratuïta, sinó que s'expropiés. I una sentència del 7 de juny del 2000 per part del Tribunal Suprem els va donar la raó, tal com va recordar el regidor socialista.

Però l'Ajuntament ho va intentar resoldre tornant a deixar-hi urbanitzar. En el POUM aprovat el 2010 consta un conveni, segons, ha consultat Diari de Girona, en el qual es posa de manifest que es dona compliment al pacte de 14 de novembre de 2005 i especifica els paràmetres urbanístics aplicables a la finca amb un sostre que no pot sobrepassar els 4.900 metres quadrats. Tres edificacions de tipologia plurifamiliar. La central amb planta baixa i pis, i les laterals planta baixa i quatres plantes pis i una planta àtic. Un habitatge per cada 60 metres quadrats. I la societat estableix que arranjava els terrenys d'aparcament.

El POUM anul·lat

El POUM no s'ha pogut tirar endavant perquè el 2016 el va anul·lar el Tribunal Suprem per no comptar amb un estudi suficient d'indundabilitat. Justament els terrenys podrien no convertir-se en urbanitzables ara per aquest motiu.

I el propietari, que el 2016 ja hauria advertit que reclamaria l'expropiació, el gener de 2019 es va adreçar al Jurat d'Expropiació, que va requerir a l'Ajuntament la seva posició el mes d'agost i està pendent de resoldre-ho.