Figueres va quedar inundada el diumenge 18 de novembre de 2018. Van caure 225 litres per metre quadrat i la part més afectada va ser Vilatenim. Un any després, s'han fet petits passos que són qualificats «d'insuficients». Aquest dilluns s'ha celebrat el primer aniversari d'aquell aiguat provocat per les pluges torrencials i el desbordament del riu Manol, que va afectar especialment el carrer Duana de Vilatenim i el nucli de Palol, que va quedar incomunicat. Desenes de veïns i els usuaris de la residència Les Acàcies van ser desallotjats.
Els veïns, un any després, busquen respostes en l'Administració, davant el temor que es tornin a produir aiguats que els facin malbé les pertinences i els obliguin a marxar de casa. Però en aquest últim any no han trobat pràcticament respostes. Precisament, coincidint amb el primer aniversari de l'aiguat, l'Ajuntament va organitzar la xerrada Canvi climàtic i inundacions a Figueres. Hi van ser presents diversos afectats de Vilatenim, que van manifestar aquesta por davant la manca de solucions que tant des de l'ACA com l'Ajuntament se'ls ha donat. Els habitatges estan construïts en zona inundable, i precisament els fets del novembre passat van obrir la porta a replantejar si s'han de donar llicències d'obra en terrenys d'aquesta tipologia, segons el regidor d'Urbanisme de Figueres, Xavier Amiel.
Una de les principals reclamacions és que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) faci actuacions en el riu Manol per evitar futurs desbordaments. Des que es va produir aquell episodi, l'ACA ha efectuat la totalitat de les actuacions previstes a què es va comprometre, però tant des del Consell Municipal de Vilatenim com des de Vila-sacra deixen entreveure que són «insuficients».
D'una banda, s'ha retirat vegetació de les conques de la Muga, el Manol, Galligants i Rodeja, amb una inversió de 130.000 euros, mentre que per l'altra s'han fet obres de reparació en infraestructures de protecció hidràulica (Manol, Muga, Orlina i Anyet) amb una inversió de 720.000 euros. En total s'han fet 22 actuacions: 10 de retirada de vegetació als municipis de Vilafant, Vilanant, Castelló Empúries, Figueres, Peralada, Vila-sacra, i 12 d'obres de reparació en infraestructures de protecció hidràulica, a Figueres, Peralada, Castelló Empúries.
«L'ACA hauria de fer una neteja més a consciència», diu Dolors Viñolas, presidenta del Consell Municipal de Vilatenim, qui a més afegeix que arran d'aquells fets els veïns han buscat les seves pròpies solucions, com ara dotar-se de bombes d'aigua.
Hi coincideix l'alcaldessa de Vila-sacra, Maria Corbairan, per a qui caldria fer un front comú amb Figueres per tal que l'ACA «faci la feina». Precisament, els dies posteriors a l'aiguat, l'aleshores alcalde, Jordi Masquef, proposava l'enderroc del pont que connecta amb Vila-sacra per facilitar la circulació de l'aigua. Des de Fisersa, el cap de l'àrea de Gestió Integral de l'Aigua, Lluís Xargay, també assenyala que l'estructura fa de presa. Però Corbairan no en vol sentir a parlar i defensa que el problema és de la deixadesa i l'incivisme. «Més amunt la gent hi tira tot tipus de deixalles que alteren el curs de l'aigua», subratlla. Un any després, no hi ha perspectives d'enderrocar-lo.
D'entre les solucions proposades hi ha la de construir una canalització que desembassi l'aigua de la C-260, tal com va publicar Diari de Girona. Aquesta estructura l'executaria el Departament de Territori, però ara per ara no hi ha data. Des de Vilatenim, però, Viñolas no s'atreveix a concretar si s'haguessin pogut evitar els danys de les inundacions si aquesta estructura s'hagués fet amb el desdoblament de la carretera.
Impacte del canvi climàtic
Precisament, els estudis meteorològics entorn al canvi climàtic posen de manifest que cada vegada hi haurà períodes més llargs de sequera i que les pluges seran intenses i es concentraran en un breu espai de temps. Segons el geògraf i meteoròleg Carles Bayés, el Manol és un riu exposat a inundacions. «Les pluges torrencials seran cada vegada més freqüents i això té un important impacte en conques petites com la de Galligants i afecten directament en el territori», conclou.
El de la tardor passada no era ni de bon tros el primer aiguat que patia la ciutat. És el més recent, però l'historial és llarg i en la retina dels empordanesos hi ha encara gravat el del 2014, d'ara fa cinc anys, que va ocasionar l'espectacular forat de la Rambla. Precisament per aquesta casuística, des de Fisersa s'han fet millores en els regs de la ciutat per evitar acumulacions d'aigua a la part alta de Figueres que acabarien inundant la Marca de l'Ham i Vilatenim.
Per la seva banda, Lluís Xargay assenyala que una de les principals problemàtiques és que s'ha urbanitzat l'entorn. «Hem de permetre que el riu es desbordi en llocs on no hi hagi conseqüències greus i per això hem de deixar de desnaturalitzar-ho». I alerta que aquestes inundacions i crescudes de rius «no són les més grosses que podem esperar».
En una visita ara fa un any del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, es va assenylar l'AP-7 i el TAV de Vilafant com a possibles agreujants dels aiguats. El Departament es va comprometre a elaborar un informe respecte això. Un any després, la conselleria no ha confirmat que finalment s'hagués elaborat.
