27 de novembre de 2019
27.11.2019
Diari de Girona

Figueres reivindica el poble gitano en l'acte dels 600 anys de la seva arribada

La ciutat ha commemorat l'efemèride amb una crida per la inclusió del col·lectiu i un programa d'actes per difondre'n la història i la cultura Va ser un dels primers llocs on es van establir i el primer document del seu pas per Catalunya és del 1415

27.11.2019 | 00:05
Assistents a l'acte institucional a l'ajuntament.

Figueres ha celebrat els 600 anys de l'arribada del poble gitano a Catalunya. La ciutat, una de les primeres on es va establir la comunitat, va acollir ahir els actes commemoratius de l'efemèride amb una crida per la seva «inclusió» i en contra de la «discriminació». En l'acte institucional a l'Ajuntament de Figueres, l'alcaldessa Agnès Lladó va denunciar precisament la «persecució i el genocidi» que ha patit el poble gitano al llarg dels anys i n'ha reivindicat el respecte.

«Hem de combatre l'antigitanisme i l'exclusió i posar llum en la història del poble gitano» ha remarcat Lladó, acompanyada pel regidor de Serveis Comunitaris, José Castellón, el primer edil gitano de la ciutat. Figueres és la primera ciutat en acollir la commemoració de l'arribada dels gitanos a Catalunya, establerta el 26 de novembre.

Segons els historiadors, l'arribada del poble gitano a Catalunya data de fa 600 anys. El primer document on se'n té constància correspon al 26 de novembre de 1415, en el qual el rei Alfons V signava a Perpinyà un salconduït a Tomàs de Saba. Precisament per això s'ha escollit aquesta data per commemorar l'efemèride.

Els primers gitanos de Figueres

En el cas de Figueres, la primera prova de l'establiment de la comunitat gitana és del 1729. Així ho detalla el periodista i historiador Pau Subirós en una investigació recent, que a través dels anomenats «documents de control» ha pogut detallar els noms d'aquells primers gitanos figuerencs, que estaven confinats en un únic carrer de la ciutat del qual no podien sortir.

La d'ahir és la primera vegada que es commemora el dia de l'arribada del poble gitano i Figueres va ser la ciutat escollida precisament per ser un dels primers llocs on es van establir. L'acte va comptar amb la presència del director general d'Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat, Bernat Valls, que va assegurar que la Generalitat treballa per al reconeixement del poble gitano i en la lluita contra el racisme i l'antigitanisme. «Intentem donar passes cada cop més grans», va dir, i va avançar la creació de l'Institut Català del Poble Gitano així com el compromís contra l'antigitanisme.

La celebració a l'ajuntament també va comptar amb la Nadia Fernández, una veïna del barri de Sant Joan de Figueres, on es concentra la comunitat gitana, que està cursant estudis de Dret i que exerceix de professora en el programa d'escolarització d'adults. Fernández va defensar ser un referent per a la seva comunitat i va reivindicar que Figueres deixi de ser una ciutat «de sectors» i que es converteixi en «una sola».

L'acte també va comptar amb el president de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (Fagic), Simón Montero, i l'assessor polític de l'entitat, Manuel Heredia. Ambdós van defensar «l'orgull» de pertànyer a la comunitat i van recordar els greuges que han patit al llarg de la història.

La programació d'actes va seguir amb una exposició a la biblioteca de Figueres, i també es van organitzar activitats a escoles, com un taller de rumba catalana o contes gitanos. A la tarda es va celebrar a la plaça Catalunya una activitat cultural del poble gitano abans de la clausura.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook