Milers d'estornells es converteixen cada vespre en un espectacle de núvols negres que ofereixen danses majestuoses, sincronitzades, al cel de l'Empordà. L'espectacular exhibició ha situat els Aiguamolls de l'Empordà en un lloc de trobada per a desenes de fotògrafs arribats d'arreu de Catalunya, aficionats i professionals. «És natura pura, gratuït, genial» i «cada dia és un espectacle diferent». Ho explica el pintor Lluís Roura, qui des de fa anys immortalitza amb els pinzells i també amb la càmera la bellesa del paisatge. Des de les poblacions properes se'ls foragita perquè es concentrin a fora.

Les aus apareixen a tres quarts de cinc de la tarda. A aquesta hora, a poca distància de la carretera de Roses a Palau-saverdera, abans que es pongui el sol, hi ha una zona on ahir s'hi concentraven fins a setanta-cinc persones.

El biòleg i amant de la fotografia Eduard Marquès també hi era. Constata que l'estornell local està dispersat en grups de centenars i quan arriba a principi de tardor es van agrupant amb els que venen del nord en dormidors. Aquest any la primera tongada va arribar al novembre.

Esquivant els rapinyaires

Cada vespre ofereixen al mateix lloc les inimaginables formes al cel. «Volen tres minuts, quatre, però és tot un espectacle», diu Roura, «són ,com diu el fotògraf Pere Soler, amb una frase que m'agrada molt, aurores boreals negres, i cada dia és diferent». «Quan fan les formes fan pinya i el falcó no penetra allà», explica. Les aus «actuen com un únic individu», diu el biòleg Eduard Marquès.

Des d'on se'ls fotografia, la plana empordanesa des de Roses cap a Figueres, sense edificacions i el Canigó al fons, permet una imatge clara de la natura que atrau els fotògrafs. Aquesta setmana n'han arribat des de Vilanova i la Geltrú, de Manresa, Vic, Olot, de Girona o Banyoles, molts d'ells professionals de revistes de natura.

Les aus en ciutats no causen la mateixa admiració. Des de fa tres anys, des del Servei de Control de Plagues, els controlen a Figueres. Marquès, al capdavant del servei, ha explicat que «quan va caure la temperatura la primera setmana de novembre, en 48 hores van arribar els primers grups». Primer se'ls va controlar perquè es concentressin al parc Bosc. Entre el 10 i 12 de desembre la població es va duplicar arreu i es va actuar per generar-los molèsties fins que van marxar. No escullen cada any el mateix lloc però els Aiguamolls són un dels punts habituals. Aquí dormen en canyissars i ofereixen diàriament les acrobàcies al cel empordanès.