Aquest passat dimarts, el nostre company d'editorial, Empordà, publicava una entrevista de Sònia Duñach a l'antic regidor de Figueres, membre amb IU del tripartit format per Santi Vila amb CiU i PSC- Casellas, en la seva adquirida condició d' «especialista» en temes ambientals, com Head of politics del Centre Tecnològic de Catalunya. Elelman és un inefable personatge públic que quan el vaig conèixer per primera vegada em va caure simpàtic no només pel seu tarannà sinó potser també perquè se'm va declarar no (o anti? No ho recordo ben bé) nacionalista i fan del Reial Madrid.
Però no vull jo parlar de la seva idiosincràsia ni tampoc caure en cap mena de fal·làcia ad hominem, perquè és una de les que més detesto quan es debaten temes, sinó opinar d'algunes de les seves declaracions. Diu que «ens hem atrapat en un món tecnològic on la gent viu molts anys. Ja no és només que siguem molts, sinó que l'esperança de vida és molt més alta. Fa més de vuit anys que treballo en això», i no sé si concloure si és que per a ell són una pena els avanços de la medicina per salvar vides, alhora que em pregunto en què consisteixen els seus treballs per pal·liar aquesta situació de longevitat que sembla preocupar-lo.
D'altra banda, dedueixo dels seus expressats pensaments ecologistes i «afirmativistes» del canvi climàtic que, pel cap baix, a Espanya les grans responsables d'aquest fenomen són, per descomptat, les grans empreses elèctriques, dominades pel capitalisme italià i basc, Endesa i Iberdrola; no són Naturgy o Repsol amb la seva emissió de fums, no sé si perquè aquestes són o estan en mans fonamentalment catalanes.
Al cap de Política energètica de la Gencat.cat no se li acudeix promoure, en favor de contenir en la mesura del possible el canvi climàtic, no només l'electrificació dels vehicles sinó l'electrificació de les llars, abandonant la combustió de gasos i amb el foment de sistemes de calefacció per bomba de calor (el sistema més eficaç) i la promoció de la diversificació de tarifes, la nocturna, per exemple, que reduiria notablement les puntes de les corbes de consum diari i abaratiria la factura energètica familiar.
Hi ha més temes d'interessant debat, però acabo amb el titular. «D'aquí a 70 anys ens serà igual ser català o espanyol, ningú vindrà a Catalunya».
Retorn als orígens i missatge subliminal no nacionalista? Ho deixo, benvolguts lectors, a la seva interpretació.
