16 de gener de 2020
16.01.2020

El Parlament demana intensificar l'actuació contra el top manta a Roses

Cs apunta que els comerciants han perdut «un 20% de la facturació» per culpa dels venedors il·legals

16.01.2020 | 00:30

La Comissió d'Interior del Parlament de Catalunya ha instat el Govern a «intensificar activament l'actuació» contra els manters que hi ha al passeig Marítim de Roses durant els mesos d'estiu, arran d'una proposta de resolució presentada ahir pel grup de Ciutadans. Si bé la majoria de grups van coincidir en la necessitat de resoldre el problema, pocs d'ells ho van fer en acordar la via de com resoldre-ho.

El diputat Jean Castel (Cs) va demanar més actuació «en la via pública» i «actuar amb les forces de seguretat de l'Estat» de forma coordinada. Segons Castel, el passat juliol hi havia uns 400 manters al passeig Marítim de Roses, però a l'agost l'Ajuntament ja en va quantificar 600. El diputat va assegurar que l'alta presència d'aquests venedors il·legals ha afectat durament el comerç local, que ha registrat «una pèrdua del 20% de la facturació».

De tota manera, ERC, JxCat, Catalunya en Comú Podem i la CUP van coincidir a demanar més accions de l'àmbit social, en comptes d'un augment de la vigilància policial.

Concretament, el diputat de JxCat Ferran Roquer va assegurar a Castel que tenir 600 venedors al passeig de Roses vol dir que «cada sis metres hi ha una persona venent productes». Per això, Roquer creu que si el problema s'ha de resoldre «amb més policia, necessitem un cordó policial».


Mesures socials

Així mateix, la diputada republicana Montse Fornells va apuntar que «els problemes de seguretat ciutadana no són els més importants» que generen els manters a Roses i va demanar «polítiques de reinserció laboral». Des de la CUP, la diputada Maria Sirvent va ser més contundent en afirmar que la proposta de Cs buscava «criminalitzar tot un col·lectiu des d'una perspectiva racista». Per això va demanar solucions «sociolaborals».

Cs també va exigir més col·laboració entre cossos de seguretat locals, autonòmics i estatals. En aquest sentit, Roquer va recriminar que la Guàrdia Civil se n'hagi desentès després de l'acord de la Junta de Seguretat Local del 2018.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook