L'Ajuntament de l'Escala té previst entregar la setmana que ve a la Generalitat l'inici del dossier de la candidatura a Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco. Aquest serà un dels primers passos per aconseguir el reconeixement per una festa que recupera les tradicions a través de la memòria de la població al voltant de l'antic port pesquer i l'Alfolí de la Sal. A finals de l'any passat es va projectar en una mostra internacional sobre patrimoni immaterial a Mèxic un vídeo elaborat per la candidatura. Són petits passos per aconseguir aquest màxim reconeixement.
Les barques de pesca a la platja, antics oficis mariners, balls i cançons tradicionals i pescadors cuinant: des del 1997 es recupera aquesta memòria amb la Festa de la Sal, que reviu un dia de fa més de cent anys a la població marinera.
Els 300 anys de l'Alfolí de la Sal, l'antic magatzem on es distribuïa la sal que arribava a l'antic port, van servir per engegar la primera edició amb un treball de recuperació de la memòria, a partir dels records dels escalencs de les antigues tradicions, un patrimoni immaterial que es vol preservar.
La directora del Museu de l'Anxova i la Sal, Lourdes Boix, constata que la festa s'articula al voltant de quatre potes. Una són els antics oficis mariners que es recreen i dels quals es deriven tallers, per exemple, de restauració de barques. «Els més grans ensenyen els més joves», diu Boix, i el llegat perdura.
La segona són les danses tradicionals amb el ball del drac, les farandoles i nyacres. Boix destaca la importància del ball del drac, que «Joan Amades diu que és originari de l'Escala» i Víctor Català l'anomena així en un llibre de costums i tradicions de les comarques gironines. El ball té un element d'espectacularitat quan acaba amb la immersió de tots els dansaires. Cada any es convida grups d'altres punts del món.
La tercera pota són les cançons tradicionals que s'han recuperat i que transmet el Cor Indika. I finalment, la cuina dels pescadors es converteix en el quart element: una taverna dels joves on es fa pa amb tomata i sardina, i una dels pescadors, on es cuina «recollint la manera tradicional dels avis». Boix evidencia que la festa implica els joves i potencia l'intercanvi de cultures.
La festa, a Mèxic
Des de fa més de tres anys es treballa en el dossier, que inclou unvídeo amb un tast de la celebració que es va presentar l'any passat.
Una versió en castellà -es va editar en quatre idiomes- s'ha projectat a la Muestra Internacional de Audiovisuales sobre patrimoni i cultura Immaterial que organitza la Universitat Autònoma de Mèxic, conjuntament amb la Unesco i la Cineteca Nacional de Mèxic. Va ser l'únic projecte europeu, destaca Boix, que constata que va agradar molt. Es va presentar perquè la transcendència és un dels requisits de la candidatura.
Patrimoni Festiu de Catalunya
La Festa va ser reconeguda per la Generalitat com a Patrimoni Festiu de Catalunya el 2015 i ha rebut suports com el de la xarxa de Museus Marítims de la Mediterrània. Fins a 300 escalencs hi participen i s'hi apleguen unes 10.000 persones de públic que fan recuperar el bullici de l'antic port pesquer.
El recorregut per a la candidatura tot just comença, constata la directora del Museu de l'Anxova i la Sal.
El ple de l'Ajuntament va aprovar la primavera passada per unanimitat els tràmits per presentar la candidatura a la Unesco.
Des del departament de Cultura Popular i Associacionisme Cultural se'ls assessora i es fa la primera tria. Des d'aquí es tramiten els expedients a l'organisme estatal, des d'on es fa una altra tria abans de fer arribar les candidatures al comitè de la Unesco, que pren la decisió.
La Festa de la Sal permet mantenir vives unes tradicions desaparegudes relacionades amb la història, els costums i el món pesquer. Mantenir la celebració de la festa tal com té lloc avui és una manera de preservar les tradicions i obtenir la candidatura, un reconeixement que ha de garantir que perduri.
