El refugi antiaeri de la Guerra Civil trobat a la plaça de l'Estació de Figueres el 2018 ja no és visible. Les escales i la porta d'accés han quedat ocultes sota una gran llosa de formigó per garantir-ne la conservació a l'espera que es redacti el projecte de museïtzació per fer-lo visitable. El tancament és una mesura preventiva per preservar-lo en aquest període transitori.

L'espai es va descobrir durant unes obres de millora de l'entorn de l'estació de tren impulsades per l'Ajuntament. De la presència del refugi en aquesta zona ja n'havia alertat l'historiador David Garcia, autor del llibre Ales Negres i Xampinyons. Bombardeigs i refugis. Figueres 1936 - 1939, però va ser en el transcurs d'aquestes obres quan els operaris van topar-s'hi.

La descoberta va obligar a adaptar el projecte inicial de la plaça de l'Estació. La modificació va incloure la retirada de terra de l'interior del búnquer, la restauració de la volta i la seva cobertura amb una llosa armada que en garantís la protecció i també l'estabilitat del paviment de la via.

A més, també es va rectificar l'amplada de la vorera d'accés a l'estació de tren per encabir-hi les escales a l'accés est del refugi. En definitiva, tots els treballs necessaris per deixar condicionat el refugi abans de ser tancat i a l'espera de l'estudi museístic. Així mateix, s'han adequat els escalons que permeten l'accés a l'espai soterrat.

Un cop realitzats els estudis arqueològics per part d'Anna Maria Puig Griessenberger, es va confirmar que el búnquer fa uns 16 metres de llargada i dos metres d'amplada i consta de dues entrades situades a cada extrem de la nau: una sota la plaça de l'Estació i l'altra paral·lela a l'estació de tren convencional.

L'espai es mantindrà tancat fins a nou avís i amb aquest ja són tres els refugis antiaeris descoberts a Figueres, juntament amb el de la plaça del Gra i Josep Pla, dels catorze que es van construir.

Una vintena de bombardejos

El búnquer de la plaça de l'Estació va ser construït per la Junta de Defensa Passiva de Figueres durant la Guerra Civil per protegir la població civil dels constants bombardejos que patia la ciutat. I és que Figueres va ser la segona ciutat amb més víctimes mortals pel llançament de bombes, després de Barcelona. Es van produir una vintena d'atacs indiscriminats contra la població civil per una qüestió estratègica, la de bloquejar l'exili; i simbòlica, ja que Figueres es va convertir en seu de tres governs: el de la República, la Generalitat i el Govern basc.