Figueres calcula que a la ciutat hi ha entre 111 i 125 pisos ocupats il·legalment i que més de la meitat són famílies amb menors (57%). És una de les conclusions de l'estudi encarregat per l'Ajuntament a la Fundacio SER.GI per tal d'analitzar la situació de les persones que viuen en els habitatges ocupats de la ciutat. L'estudi facilita dades sobre aspectes concrets relacionats amb l'ocupació d'habitatges, però també incorpora informació sobre les situacions socioeconòmiques, causes i conseqüències de l'ocupació.
La radiografia parteix dels 244 pisos que constaven com a ocupats a l'Ajuntament. D'aquests 244 immobles, 80 es té la certesa que estan ocupats i en 31 d'ells hi ha indicis d'ocupació tot i que els tècnics no hi han trobat ningú. Així mateix, en 14 habitatges més tampoc s'hi ha trobat ningú, però no es pot descartar que estiguin ocupats il·legalment.
D'aquesta manera, es conclou que la xifra es mou entre els 111 i els 125. Tot i això,a la ciutat n'hi podria haver més dels quals l'administració no té constància. Els 82 restants estan tapiats o amb les entrades bloquejades.«Només la meitat dels 244 pisos que creiem que estaven ocupats ho estan realment», ha remarcat el regidor de Serveis Socials, Jesús Quiroga.
El perfil
Per a la confecció de l'estudi, els responsables de la Fundació SER.GI han fet un porta a porta amb per recollir la situació de les persones que ocupen els immobles. En total s'ha pogut parlar amb el 60% de les persones que constaven en pisos ocupats de la ciutat i també amb veïns i veïnes. Un 60% dels qui viuen en pisos ocupats són joves, d'entre 18 i 35 anys.
La gran majoria són famílies (70%) amb fills menors a càrrec (57%). Tanmateix, s'ha constatat que el 57% de les persones que viuen en pisos ocupats són dones, i el 23% són famílies monoparentals. El 27% no tenen papers.
Sobre les causes de l'ocupació, s'ha detectat la dificultat socioeconòmica, l'alternativa habitacional i el «racisme» envers algunes persones que busquen habitatge.
L'estudi també revela que la principal causa de l'ocupació és la manca d'ingressos i la majoria dels enquestats responen que abans d'ocupar van buscar altres alternatives com l'habitatge de lloguer o l'habitatge social.
Amb aquestes dades sobre la taula, el regidor d'Habitatge, José Castellón, ha defensat que es trenquen els tòpics en relació amb el perfil dels ocupes i que permet buscar solucions per a aquestes famílies.
Més habitatge social
D'altra banda, amb l'objectiu d'augmentar el parc d'habitatge social a 200 immobles, l'Ajuntament preveu comprar en els propers mesos 11 pisos amb el dret de tanteig i retracte i llogar-ne 16 més, segons ha avançat Castellón.
El consistori disposa de 70 habitatges socials, 54 dels quals els té en propietat i una vintena cedits per la Generalitat, tal com ha concretat el tècnic d'Urbanisme de l'Ajuntament, Josep Ciurana. Amb els 27 nous immobles que es preveu per a finals d'any, la borsa fregarà el centenar d'habitatges de l'administració. A més, aquest 2020 s'aplicarà un recàrrec del 50% en l'IBI dels pisos desocupats.
