o, no, benvolguts lectors, no els vull parlar de la cançó que porta aquest títol i que està composta amb una lletra considerada per segons qui com del tot inadmissible per masclista i «cosificadora» de la dona (d'aquí a poc la sexualitat no es podrà fer servir ni per a la reproducció humana i haurem d'apel·lar a la fecundació in vitro si volem barons o al sistema ovella Dolly si ens estimem més femelles), sinó de Figueres la surrealista, com repeteixo sovint, l'únic lloc on podia néixer Dalí.
I per què, es preguntaran, faig aquesta mescla més estrambòtica que la d'entre churras i merinas?
Doncs sí, ve a compte, perquè des de fa unes jornades, un dia sí i un altre també, van apareixent sobre l'asfalt dels carrers de la vila unes pintades a l'engròs amb cercles que envolten la xifra 30 i uns quadrats que incorporen una bicicleta, al mateix temps que senyalitzacions verticals metàl·liques de limitació de velocitat rodada a trenta quilòmetres per hora i uns panells amb una bicicleta i una ordre o recomanació: respecteu-les.
Política anticotxe
La veritat, no sé si és que la regidoria de (in)mobilitat municipal es tem una invasió d'aquests ginys de tracció animal com a popular resposta massiva a la seva política ecològica i políticament correcta anticotxe, sigui per compte privat o perquè l'Ajuntament està disposat a seguir malbaratant doblers, que diuen els mallorquins (ja ho van fer gastant-se 350.000 euros amb la instal·lació dels carregadors gratuïts per a cotxes elèctrics, que, com tothom sap, són de propietaris que necessiten aquesta ajuda econòmica per mantenir-los), i està pensant implantar un servei municipal de lloguer.
O simplement perquè ens estima molt, i com que no vol que l'estrès de les presses faci malbé la nostra salut resol que anem despacito, despacito, els conductors de vehicles, és clar, que els atropellaments els faran els ciclistes i patinadors, que no només no tenen seny sinó tampoc assegurança per possibles danys causats, propis o aliens.
En fi, que tot a l'inrevés, que com cantava en Raimon, potser no són d'eixe món, o com es deia en un grafiti a l'inici del procés contestatari « parad el mundo que yo me apeo».
