20 de febrer de 2020
20.02.2020

De Roses a Peníscola contra el top manta

L'Ajuntament ha assistit a una trobada de poblacions afectades on s'ha acordat crear de forma immediata una plataforma · Les poblacions reclamaran a les administracions superiors que actuïn definitivament per erradicar el fenomen

20.02.2020 | 00:14
Els venedors ambulants il·legals al passeig de Santa Margarida de Roses

L'Ajuntament de Roses ha participat en una trobada espanyola de poblacions afectades pel fenomen del top manta a Peníscola, on s'ha acordat crear de forma imminent una plataforma d'afectats per exigir la implicació de les administracions estatals i autonòmiques perquè se les considera les responsables directes dels canvis legislatius i de les mesures en matèria de comerç, seguretat i socials necessàries per a l'erradicació d'aquest fenomen. Segons l'Oficina de la Propietat Intel·lectual de la Unió Europea, a Espanya aquest tipus de venda fa perdre 6.755 milions d'euros l'any.

L'alcaldessa de Roses, Montse Mindan; el regidor de Seguretat Ciutadana, Joan Plana, i el regidor de Promoció Econòmica, Fèlix Llorens, van ser presents a la jornada.

Canvis legislatius, necessitat d'una justícia de proximitat, una major coordinació i recolzament dels cossos de seguretat amb les policies locals, regulació de la llei d'estrangeria, campanyes de comerç i de conscienciació ciutadana a escala estatal... són les accions considerades necessàries per actuar contra la venda il·legal debatudes durant la trobada, segons ha informat l'Ajuntament.

L'alcaldessa de Roses ha explicat que «es troben fora de l'abast de les competències que podem exercir els municipis» i ha afegit que «el pas del temps i l'augment de la problemàtica han demostrat que la solució al problema requereix d'actuacions que els municipis no podem assumir».

En aquest sentit, posa de manifest que «no és competència dels ajuntaments resoldre un problema d'estrangeria, per exemple, necessitem que les institucions superiors s'impliquin i considerin aquest greu problema com a propi».

En el termini d'un mes

Per demandar aquesta implicació, els ajuntaments i associacions reunits a la jornada van acordar la creació de la plataforma de municipis afectats, que es vol constituir en el termini d'un mes.

Amb aquest objectiu, l'edil de Peníscola i l'alcaldessa de Roses s'han compromès a fer extensiva aquesta proposta durant els propers dies a la resta de poblacions afectades de València i de Catalunya, respectivament, amb la voluntat de sumar el major nombre de poblacions.

Un cop constituïda, la primera acció de la plataforma serà demanar una reunió amb el president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, a qui es farà arribar un document conjunt de conclusions i peticions en nom dels municipis afectats, sol·licitant el seu trasllat a les diferents administracions i ministeris competents en cada cas.

Fins ara, la pressió del fenomen del top manta ha recaigut únicament sobre el món local.

En aquest sentit, el regidor Joan Plana destaca el fet que «la pressió als ajuntaments provoca que altres administracions amb molts més recursos i competències no s'involucrin per trobar una solució definitiva».

A més, diu que «les policies locals són les que sovint han d'assumir la gestió del fenomen del top manta, enmig de la solitud, la incomprensió de part de la ciutadania i sense tots els recursos necessaris. Hem de contribuir a no focalitzar la pressió només sobre els ajuntaments, ja que com més bolquem la pressió només en ells, menys importància cobraran la resta d'institucions».

Implicació del Govern espanyol

Per tot això, la nova plataforma de municipis buscarà una resposta i implicació definitives per part de l'administració estatal i autonòmica que posi fre a aquesta activitat, que tan nefastes conseqüències provoca tant en els municipis afectats com en l'economia general.

Concretament, a Espanya, segons l'Oficina de la Propietat Intel·lectual de la Unió Europea, aquest tipus de venda centrada en productes falsificats fa perdre als fabricants el 10,6% del volum total de les seves vendes, la qual cosa es tradueix en els 6.755 milions d'euros anuals i en la destrucció de 53.000 llocs de treball.

No és la primera vegada que Roses forma part d'un bloc contra el top manta on tenen presència poblacions afectades. Fa uns anys es va constituir a Catalunya amb la presència de diferents organismes com el Síndic de Greuges. Es reunien periòdicament.

Més de 400 venedors il·legals

Alhora la població de Roses pren mesures per intentar anar-lo reduint sense que fins ara res hagi estat del tot efectiu. Al passeig de Sant Margarida en més d'un quilòmetre s'hi acumulen cada estiu fins a més de quatre-cents venedors il·legals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook