El cens aquàtic constata 966 aus menys que l'any passat i se situen en 1296 exemplars.

Segons les dades, l'espècie amb més nombre d'individus és el gavià argentat (Larus michahellis, amb 858.

Tot i això, és la xifra més baixa des de fa tres anys i es constata la tendència a la baixa de l'espècie durant l'hivern. Durant alguns anys va ser superior als 2300 i el 2017, en canvi, van ser 834 exemplar, una xifra similar a aquest any.

La segona espècie més abundant és la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), amb un total de 176 exemplars, 272 menys que l’any passat.

Malgrat que els darrers anys la xifra de baldrigues no ha deixat de disminuir arreu del Mediterrani, a cap de Creus novament s’hi ha detectat un nombre prou elevat d’aquests procel·lariformes, amb bones xifres en general.

Pel que fa a la baldriga balear (Puffinus mauretanicus) el nombre observat enguany ha estat un dels més baixos de la història, amb només 9 exemplars, enfront dels 70 de l’any 2019, i confirma la tònica negativa d’aquesta espècie amenaçada a nivell català.

El cens mostra les xifres d'altres ocells marins observat com el mascarell (Morus bassanus; el paràsit gros (Stercorarius skua), amb 1 exemplar ; el gavot (Alca torda), amb 1 exemplar; o la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) amb 4 exemplars.

Tots els exemplars s’han localitzat als sectors més orientals de la Punta de Cap de Creus.

Xifres similars de corb marí

També han seguit presents els corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) com a hivernants al parc, amb xifres similars a altres anys. Concretament, enguany s’han trobat 47 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), enfront dels 43 del 2019, i 38 el 2018, i lluny dels 110 de l’any 2010. Les xifres indiquen una constant disminució del corb marí gros com a hivernant al parc, igual que a altres zones de Catalunya, amb l’excepció d’aquests darrers dos anys, quan per primer cop des de 2010 s’han superat la xifra de l’any anterior.