Els gats domèstics abandonats s'estan convertint en una amenaça per a la fauna del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Depredadors per naturalesa, capturen, i no sempre per alimentar-se, tota mena d'aus i micromamífers. Els gats assalvatjats no es poden tornar a domesticar i la llei impedeix que se'ls sacrifici. La gestió la porten a terme els ajuntaments, que sovint deleguen en associacions protectores d'animals. Des del Parc Natural adverteixen que és un «greu» problema que en algun moment s'haurà d'abordar. A Castelló d'Empúries intenten reduir la població de l'espai natural esterilitzant les colònies.
«Si es veu un gat per l'espai natural», diu Romero, «no és que estigui passejant, l'animal estarà de cacera». A la imatge de la dreta es pot veure un gat captat als Aiguamolls portant una polla d'aigua de força mida a la boca.
Però no només depreden ocells: també agafen micromamífers. Se'ls atribueix una mortaldat important d'animals al parc natural, on conviuen moltes espècies, algunes d'elles protegides. Malgrat la constància que els gats estan causant danys a la fauna, no hi ha massa dades sobre l'abast.
Des del Centre de Fauna dels Aiguamolls de l'Empordà, el seu responsable, Berto Minobis, constata que és difícil tenir dades exactes dels animals morts o ferits per gats, però posa de manifest que «hi ha molts traumatismes que són ferides compatibles». Admet que s'han convertit en un problema, però de difícil solució.
Colònies a reserves integrals
Les colònies es poden trobar a diferents punts de l'espai natural. El director del parc ha explicat que en tenen «moltíssims». «Tenim colònies fins i tot a les reserves integrals», adverteix. En total, podria haver-hi més d'una setantena d'exemplars. A la reserva 1, per exemple, n'hi ha una vintena, diu Romero, però se'ls pot trobar a les Llaunes, als Estanys o a tocar del càmping Almatà (a la imatge de la dreta).
Els responsables del parc no poden fer res per gestionar aquesta població, perquè aquesta és una competència que va a càrrec dels ajuntaments.
Animals assalvatjats
«Si els captures no els volen a les protectores, perquè no poden tornar a ser dòcils, no els poden col·locar a ningú, i tenim un problema», es lamenta el director del Parc dels Aiguamolls de l'Empordà. «No podem gestionar perquè no es poden eliminar perquè són espècies sota protecció però s'haurà de buscar alguna solució perquè provoca uns danys importants», lamenta Romero. Per això, creu que en algun moment s'haurà de posar sobre la taula com abordar aquest problema.
El tècnic de Medi Ambient de Castelló d'Empúries, Ramon Fortià, ha explicat que l'Ajuntament té externalitzat el servei per al control de les colònies a l'associació Progat. Disposen d'un acord establert fa aproximadament un any amb aquesta entitat perquè capturi i esterilitzi els exemplars dins l'espai natural dels Aiguamolls de l'Empordà, tot i que admet que potser s'haurà de revisar de nou.«Són gats ferals, eren domèstics, però són assalvatgits i si hi ha ocells, s'ho mengen tot», remarca Fortià.
Esterilització dels animals
El tècnic de Medi Ambient explica que «la idea és que amb els pas dels anys la colònia es vagi reduïnt perquè van morint, fins a la seva extinció». En aquests moments, a l'Ajuntament li consta que hi ha almenys tres colònies als terrenys del Parc Natural dels Aiguamolls.
La resta de colònies del municipi es troben en zones urbanes. Aquí s'utilitza el mateix sistema d'esterilització per anar reduint la colònia, però també està establerta una regulació per tal de donar-los menjar, de manera que només ho poden fer determinades persones acreditades.
La preocupació per l'efecte dels gats salvatges als espais naturals s'estén arreu del món en els darrers anys i són moltes les associacions que han iniciat estudis i alerten de la greu situació, que està fins i tot acabant amb algunes espècies.
Cacen 2,1 animals a la setmana
Un estudi científic dirigit pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i publicat a la revista a Global Change Biology va demostrar el 2011 que els gats tenen una altra incidència sobre el medi ambient. Les xifres són força alarmants perquè donen com a resultat que els gats sacrifiquen de mitjana 2,1 animals per setmana, un 13% dels quals ocells. Són especialment un perill en illes, de manera que en algunes s'ha plantejat l'eliminació d'aquesta espècie per salvaguardar la fauna. Es creu que amenacen la supervivència del 8% de les espècies d'aus, mamífers i rèptils catalogats com en perill crític per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).
