Els plàstics han arribat a riuades al litoral i les basses dels Aiguamolls de l'Empordà. Fins a cent quilos es van recollir en una de les darreres neteges voluntàries, diumenge passat. Probablement, molts s'acumularan dècades. Durant el temporal Gloria es van localitzar diversos envasos de productes dels anys 70, 80 i 90 que ja no es comercialitzen. A l'efecte sobre el medi ambient s'hi afegeix la de la fauna: l'estiu passat es trobar una cigonya penjada pel coll d'una bossa de plàstic al niu.

El personal del parc és conscient que molts plàstics acabaran als nius de les aus. Les cigonyes, per exemple, agafen material per fer el niu. «A vegades els crida molt l'atenció un cordill, un plàstic en forma de cinta, i tot això és un perill perquè per ella és una cosa fantàstica, però ella mateixa o el poll es queden enredats i moren». Ho relata el director del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, Sergi Romero, que constata que «això és bastant comú, cada any, sobretot amb la gran quantitat de cigonyes: sempre hi ha algun niu que li passa, algun adult que es queda enganxat i queda penjat a la pota o enredat en un arbre o els polls quan surten».

En altres ocasions, «els ocells s'empassen plàstics de colors vius que tenen formes atractives per les aus i pensant que és menjar acaba bloquejant el sistema digestiu», lamenta Romero, que deixa clar que la realitat és que «és un desastre».

La imatge d'unes cigonyes penjades pel coll amb una bossa de plàstic d'una branca de l'arbre on tenen el niu difosa pel propi parc recentment ha deixat constància de la gravetat de mantenir al medi els plàstics.

Però el darrer temporal Gloria va evidenciar que la brutícia s'acumula a muntanyes als rius gironins, que l'escupen al mar, des d'on els temporals les tornen a la costa. La força de l'aigua va fer baixar una quantitat immensa de brutícia que encara s'està netejant.

Romero explica que, als aiguamolls, arriben sobretot a partir dels rius. «Tenim una sèrie de conques, sobretot la Muga, que passa per alguns punts, alguns afluents, on hi ha abocament», explica. És el cas, per exemple, del límit de Figueres i Vilafant, on hi ha rieres on es poden veure bosses d'escombraries llançades directament a l'interior. El director del parc recorda que «tot això acaba a la Muga i se'n va al mar i ningú posa solució». La brutícia arriba al mar i amb les llenvantades torna de nou cap a la costa. Trobar envasos dels anys 60 demostra que al riu s'ha acumulat a baix, al sediment. L'acumulació de plàstics i restes, amb el darrer temporal, es va concentrar entre la desembocadura del Fluvià i un quilòmetre de Castelló. Des de llavors s'han anat organtizat sortides amb voluntaris per recollir els plàstics i en aquests moments s'està fent una gestió de les restes vegetals perquè en part es quedin a l'espai natural.

La darrera sortida va ser organitzada pel Centre de Tortugues de l'Albera i l'associació Creatibio. Segons han explicat, es va dur a terme fa una setmana i van retirar cent quilos de brutícia. Des del parc n'aniran fent periòdicament, conscients que la seva desaparició depèn només de la conscienciació de la gent.