El tancament de fronteres decretat al Marroc ha convertit la tornada a Espanya de molts turistes en una cursa a contrarellotge. Un grup de quatre amics de Figueres en van ser alguns dels afectats i un d'ells, en Zahir, explica el seu periple en una carta que han fet arribar a Diari de Girona. L'aventura va durar dos dies fins que dimarts a les onze de la nit van poder arribar a l'Alt Empordà.

Quan a Espanya es va decretar l'estat d'alarma, la colla de quatred'amics es trobava al Sàhara. Les companyies aèries van cancel·lar vols amb Espanya i no els van quedar més opcions que tornar per terra, tal com explica ell mateix. Es van desplaçar fins a Marràqueix i allà van començar a estudiar altres opcions. "Havíem de sortir el més aviat possible del país", relata en Zahir, i assegura que des del Consolat espanyol els recomanaven que marxessin quan més aviat possible. "Els ciutadans d'allà ens miraven amb por i sospitaven que erem portadors del virus al país, encara que encap moment hem tingut símptomes", relata.

A l'aeroport eren molts els turistes que es trobaven en una situació similar a la seva, i a través d'un grup de Whatsapp es van coordinar entre tots per conèixer la sortida més econòmica i ràpida del país. "Hi havia persones que s'havien quedat sense diners i d'altres que tenien mobilitat reduïda. Ens vam ajudar tots mútuament. Érem uns 200", explica.

Viatge fins a Ceuta

De Marràqueix van viatjar fins a Tànger amb un tren que feia parada a Casablanca i des de Tànger es van desplaçar fins a Ceuta amb un taxi. Allà, l'única sortida era agafar un vaixell que els portés fins la península. Però van topar amb un nou entrebanc, i és que un dels integrants del grup té la nacionalitat d'Uruguai i la residència a Espanya, i les autoritats marroquines els van posar traves perquè pogués accedit al ferry, explica en Zahir.

"Moltes persones, tant espanyols com els que no, van tenir molts problemes a la frontera per poder tornar a casa seva", destaca, i entremig d'aquesta Odissea, una cara amable. "El senyor Mustafa de l'agència del ferry de Ceuta regalava bitllets per als espanyols sense bitllets per tal que poguessin tornar, un dels herois del nostre viatge", assegura.

El vaixell va arribar a Algeciras i, després de passar-hi la nit, van llogar un cotxe per arribar fins a Figueres. "Era l'opció més econòmica", diu. "Ens vam topar amb diversos controls, que en explicar la nostra situació van ser comprensius i no ens van multar", assegura. Més de deu hores després, aconseguien, per fi, ser a casa.