07 de juliol de 2020
07.07.2020
Diari de Girona

Castelló d'Empúries consolida l'única colònia urbana de xoriguer petit a Catalunya

El programa de reintroducció ha comptabilitzat quinze parelles en diferents edificis

07.07.2020 | 12:59
Un exemplar de xoriguer en un edifici de Castelló d'Empúries.

El nucli urbà de Castelló d'Empúries compta aquest any amb 15 parelles de xoriguer petit (Falco Naumanni) en diferents edificis en l'única colònia urbana de Catalunya que, a més, es considera consolidada.

El programa per reintroduir-la al nucli es va iniciar el 2012. 

Es tracta d'una espècie migratòria en perill que als anys vuitanta es va extingir. Des de llavors se n'alliberen per recuperar la població.

Les parelles s'han localitzat sobretot a l'Ajuntament (7) a i a la Basílica de Santa Maria (5), però també se'n poden veure en altres teulades.

El seguiment de la població es duu a terme anualment per identificar els adults, anellar-los i controlar els polls nascuts en el marc d'un projecte que va néixer fa uns anys i que ha permès consolidar.

A la resta de les comarques gironines, el xoriguer petit es troba present la serra de l'Albera (amb cinc colònies), al cap de Creus on l'any 2002 es va començar a reintroduir l'espècie, i al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, on va aparèixer el 2006.

Pel que fa a la demarcació de Lleida, es troba a diversos indrets de la plana (Segrià, La Noguera, Les Garrigues i l'Urgell).

Des de mitjans dels anys 80, quan es va extingir a Catalunya, es treballa en el programa de reintroducció.

Des del departament de Medi Ambient alliberen exemplars criats en captivitat al Centre de Fauna de Torreferrussa. 

El programa compta amb el suport de propietaris de finques, entitats, empreses i ajuntaments, que cedeixen estructures o edificis alts per a la col·locació de caixes niu i evitar els depredadors. 

En el marc d'aquest projecte, enguany s'han alliberat 59 polls de xoriguer petit, 46 dels quals al Parc Natural del Cap de Creus.

L'Alt Empordà i les Terres de Ponent són les dues àrees que acullen les reintroduccions del programa, perquè ofereixen condicions ideals per al correcte desenvolupament de l'espècie. Tant és així que els paràmetres reproductors són molt alts, amb una productivitat per sobre dels 2 polls per parella.

Un centenar de parelles

En total, la població aquest 2020 se situa en un centenar de parelles. La xifra mostra que els últims anys es manté estable, després de la davallada dels anys 2015 i 2016, quan va desaparèixer gairebé la meitat de la població a Catalunya.

El fenomen va ser generalitzat al sud d'Europa, i està associat a condicions desfavorables de les zones d'hibernada, que fan més difícil aconseguir menjar suficient i sobreviure. Les causes associades són la sequera a l'Àfrica subsahariana i l'ús de pesticides en aquestes zones.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook