06 de setembre de 2020
06.09.2020
Diari de Girona

Primers signes d'esperança per la reintroducció de tortugues a l'Albera

El Centre de Reproducció assegura que la població a l'Empordà s'ha estabilitzat i que la tendència és «optimista»

05.09.2020 | 23:11
Una parella de tortugues terrestres al CTR de l'Alberta, a Garriguella.

L'Albera és l'única zona de la península Ibèrica on es poden trobar exemplars de tortuga mediterrània ( Testudo hermanni), però des de fa anys l'espècie corre el risc de desaparèixer. Els projectes de reintroducció han permès mantenir-la en vida i estabilitzar la població que viu als boscos empordanesos. La recuperació és tímida, però és un bri d'esperança.

El Centre de Reproducció de Tortugues (CRT) de l'Albera, situat al Santuari del Camp de Garriguella, fa trenta anys que es dedica a reproduir l'espècie en captivitat per, posteriorment, alliberar-la a la natura. Sense la seva tasca, la tortuga mediterrània, en perill crític d'extinció, és probable que ja no poblés els boscos de l'Albera.

Passades tres dècades del projecte de reproducció en captivitat, el responsable del centre, Joan Budó, calcula que la població a l'Albera es troba entre els 5.000 i els 6.000 exemplars. «Dit en xifres absolutes sembla molt, però estem parlant d'unes 0,8 tortugues per hectàrea», matisa Budó, qui assenyala que es tracta d'una densitat «molt baixa».

Els censos que es fan anualment en diverses parcel·les permeten fer una estimació de l'evolució de la població. En el darrer, del mes de juliol, se'n van comptabilitzar 112 exemplars.

Per raons de protecció, el centre no revela a quines parcel·les es fan els censos. I és que durant anys, l'espoli de tortugues va ser una problemàtica afegida. Ara, Joan Budó, creu que ja està superat gràcies a la pedagogia i conscienciació.

3.000 tortugues alliberades

El centre ha alliberat més de 3.000 tortugues i ha aconseguit frenar la davallada poblacional. Però a aquesta estabilització hi han contribuït també altres factors: la conscienciació de la població en general i especialment del món agrícola i forestal, i la creació del Parc Natural el 1986. Tot plegat fa que Budó es mostri esperançat sobre el futur de la tortuga de l'Albera.

La tasca del CRT de l'Albera ha aconseguit estabilitzar la població als boscos del Parc Natural de l'Albera i Budó assegura que la tendència és optimista. Tot i això, alerta que sense projectes de reintroducció i reproducció en captivitat, l'espècie «no té futur». «Les tortugues viuen molts anys i tenim la sensació que sempre n'hi ha, però no és així», adverteix.

A diferència d'altres espècies, el cicle reproductiu de la tortuga és molt llarg i lent. No comencen a reproduir-se fins passats 14 anys i només ponen entre tres i quatre ous. La dinàmica és lenta i la seva repoblació a l'Albera és a «molt llarg termini». A més, en estat salvatge, l'acció dels depredadors sobre els nius és fulminant, especialment per part del porc senglar, però també pel teixó i la feixina. Tot plegat en dificulta encara més la seva supervivència.

Neteja de boscos

Dins els projectes de conscienciació ciutadana, el CTR col·labora amb l'associació CreatiBio per a netejar els boscos dels tres parcs naturals de l'Alt Empordà (Albera, Aiguamolls i cap de Creus). Es tracta de zones poblades per tortugues i en alguns casos d'espais on ja s'ha extingit. La darrera acció es va fer a Roses a la vall de Montjoi, dins el parc natural del cap de Creus, el diumenge passat i es van retirar 150 quilos de deixalles. Es tracta d'un espai on hi havia hagut tortugues i que és objecte d'estudis que analitzen la possibilitat de reintroduir-ne'n en aquesta zona.

Al centre hi ha 180 tortugues mediterrànies adultes i 450 de juvenils que s'han d'alliberar i sumen ja quasi 700 exemplars de tortuga d'estany posada en llibertat a la conca del riu Ter, l'estany de Banyoles i els Aiguamolls de l'Empordà. El Centre també participa en el programa de reintroducció de la tortuga mediterrània als Parcs Naturals del Garraf i de la serra del Montsant, on s'hi ha pogut alliberar 1.200 exemplars nascuts a Garriguella.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook