El Consell Comarcal de l'Alt Empordà ha declarat Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) la mina d'en Negrín o mina Canta de la Vajol pel seu valor històric. El ple d'ahir va aprovar per unanimitat protegir aquest emblemàtic edifici, on es van amagar els tresors de la II República (quadres del museu del Prado i milions de dòlars) durant la retirada i fugida a l'exili. L'Ajuntament de la Vajol té cedit l'immoble des del 2011, però la falta de finançament ha impedit que s'hi desenvolupés cap projecte pedagògic i divulgatiu de recuperació de la memòria històrica.
L'antiga mina de talc forma part del Memorial Democràtic i de la ruta de l'exili del Museu Memorial de l'Exili (MuME) de la Jonquera. Va passar a la història amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola quan el president Juan Negrín (president entre el 1937 i el 1939) hi va enviar quadres i or.
Actualment, a l'espai hi ha diferents senyalitzacions sobre la seva importància històrica, però l'edifici necessita una restauració, ja que es troba en un estat deficient.
S'ha d'actuar a la coberta, paviments, refer escales, obertures i instal·lar-hi els subministraments bàsics de llum i aigua, així com el condicionament dels exteriors.
Falta de finançament
La Vajol, el municipi més petit de la demarcació amb 89 habitants, no té suficient capacitat pressupostària per impulsar un projecte d'aquesta magnitud, és per això que la protecció de la Mina té un doble vesant: la protecció d'un espai amb un important valor històric i l'accés de l'Ajuntament a línies de subvenció que puguin contribuir a finançar una futura restauració i recuperació de l'edifici.
L'antic propietari va lluitar perquè s'hi fes alguna actuació i fins i tot es va posar sobre la taula que fos la seu del Museu de l'Exili, que s'ubica a la Jonquera.
El conseller comarcal de l'àrea de cultura, Josep Maria Bernils, destaca el valor simbòlic de la Mina, que permet culminar una primera fase de protecció d'espais de memòria a la comarca. Es va iniciar amb el Mas can Descals de Darnius (on també s'havien amagat tresors) i de dotze búnquers i dues trinxeres de la Jonquera, Darnius o Agullana, tots ells declarats BCIL.
Casa Feliu de Camallera
El ple d'ahir del Consell Comarcal també va aprovar la protecció de la casa Feliu de Camallera. Es tracta d'un dels grans casals del municipi, d'estil gòtic tardà i documentat per primera vegada el 1319, tal com assenyala Josep Maria Bernils. La protecció s'ha impulsat a instàncies de la propietat i el Consell Comarcal va rebre la sol·licitud a través de l'Ajuntament de Saus, Camallera i Llampaies. La casa Feliu és rellevant a nivell arquitectònic però també per la memòria històrica de l'Alt Empordà, vinculada a l'agricultura.
