10 de octubre de 2020
10.10.2020
Diari de Girona

Figueres homenatja els onze veïns deportats pels nazis als camps d'extermini

Es col·locarà una llamborda Stolpersteine per cada una de les víctimes en diferents llocs de la ciutat

10.10.2020 | 14:20
Moment de col·locació de la placa.

L'Ajuntament de Figueres i el departament de Justícia han homenatjat aquest dissabte onze veïns deportats pels nazis als camps de concentració. Ho han fet col·locant una llamborda Stolpersteine en record d'una de les víctimes a la plaça de l'Ajuntament. Durant la resta de la setmana, el Memorial Democràtic acabarà d'instal·lar la resta en diferents punt de la ciutat, on s'ha pogut acreditar que hi va viure un deportat pel nazisme. Tot plegat, gràcies a un estudi, en el què hi ha participat l'Arxiu Municipal de Figueres, el MUME, el Grup de Treball Exili, Deportació i Holocaust i l'Associació Triangle Blau per a la Preservació i Difusió de la Memòria Històrica, a més de les aportacions d'alguns familiars que s'han pogut contactar.

L'homenatge l'ha presidit la consellera de Justícia, Ester Capella, que ha assenyalat la importància de tenir present el passat. "Cada llamborda és un acte de dignitat, és fer valer la memòria històrica. És una restitució de la dignitat de tots plegats. Tenim l'obligació de recuperar la nostra història per tenir un futur digne", ha assenyalat. Per la seva banda, l'alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, ha destacat la rellevància de "posar nom i rostre" a les víctimes del nacionalsocialisme.

"Cal humanitzar-les i treure-les de l'oblit. La recuperació de la memòria històrica és un acte de justícia per reivindicar la dignitat de totes aquelles persones que han estat silenciades per la força i la repressió", ha remarcat Lladó.

La llamborda d'aquest dissabte s'ha col·locat a la plaça de l'Ajuntament en memòria de Vicenç Gené, nascut el 1888 i mort al camp de Mathausen el 7 de desembre de 1940. Dels onze figuerencs deportats, tres van ser alliberats.

75.000 Stolpersteine arreu del món

Gunter Demnig va crear i instal·lar la primera Stolpersteine l'any 1996. Des de llavors, ha col·locat més de 75.000 a una vintena de països com França, Finlàndia, Lituània o fins i tot Argentina. Stolpersteine és un terme alemany que vol dir 'pedres que ens fan ensopegar'. Són blocs de ciment, d'aproximadament 10 cm x 10 cm, amb una placa de llautó daurat on hi ha gravades les dades més rellevants de la víctima.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook