El desenllaç final de Jaume Barrachina no per sapigut era esperat.

Sens dubte, ell passarà a la història sobretot per les seves aportacions al món medieval, especialment les dedicades a sant Pere de Rodes, les relacionades amb el món del vidre i amb el del col·leccionisme. Però, per a les comarques gironines sobretot serà recordat per haver estat el conservador de les col·leccions peraladenques. De fet, el primer i únic conservador a dia d'avui.

Aquest vincle amb el Castell de Peralada li va suposar poder compaginar les seves activitats intel·lectuals amb altres lúdiques i semilúdiques. I, així, ampliar el ventall dels seus interessos. Ell, que disposava lliurement de tot el seu temps, tant podia estar aprofundint en les seves lectures a la biblioteca com conversant amb els xefs del casino per concretar una nova carta, per suggerir una propera jornada gastronòmica o per organitzar activitats del Club Epicur. Tant podia ésser que estès redactant un article com que estès de viatge per veure l'obra in situ. Tant podia estar fent de cicerone de les col·leccions a un visitant il·lustre i deleitant-lo amb els seus coneixements, com fer d'ambaixador de les mateixes allà on fos requerit.

Amb intuició innata per detectar una obra falsa, era membre d'associacions, conferenciant, congressista,? En ell es reunia saviesa i intel·lectualitat sense deixar de banda el gaudi per viure. El podríem qualificar de bon vivant, de gourmet. No calia cap excusa per a una celebració, aplegar els seus amics per a un àpat era preceptiu després de dies de no retrobar-se. En aquestes trobades fluïa la seva dialèctica i tenia entretinguts a tots els comensals, que de ben segur avui el recordaran amb enyorança.

Aquest ha estat un record des de la proximitat, des dels prop de quaranta anys de coneixença i, algun menys, des del lloc de treball, perquè sobre les seves aportacions intel·lectuals podem recórrer a dues eines consultables online, una és el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà, de qui subscriu aquestes línies i, l'altre, el Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear.

De tantes vivències ens podríem quedar amb algun dels actes culturals compartits amb la familia Suqué-Mateu. Un dels més entranyables va ser l'any 2014 quan va tenir lloc la presentació del llibre dedicat a Damià Mateu, avi de Carmen Mateu, fundador de la Hispano Suiza i qui adquirí Peralada pel seu fill Miquel Mateu.