29 de octubre de 2020
29.10.2020
Diari de Girona

La ramaderia concentracionària amenaça capmany

28.10.2020 | 23:40
La ramaderia concentracionària amenaça capmany

Aquest humil article és per informar de la calamitat que es voldria abatre properament sobre Capmany, mirant d'estendre el rebuig a aquesta mena d'implantacions i pràctiques desaprensives que amb tanta impunitat proliferen arreu de Catalunya.

Capmany és un dels rars municipis de la comarca que, amb extensió comparable, no acull cap d'aquestes abominables instal·lacions.

Fa uns lustres, la gent del poble acordà vetar l'existència a les granges porcines en el seu àmbit. Acord que s'ha mantingut vigent fins ara, moment en què en gràcies a una legislació extraordinàriament permissiva la seva pervivència perillaria.

Els mals que encarem:

-L'impacte en el patrimoni natural i paisatgístic: tant la ubicació com els accessos necessaris hi constitueixen una agressió extraordinària (veure més endavant el detall).

-els purins: se'n generen més dels que es poden escampar en condicions òptimes.

Qui diu purins diu contaminació de l'aigua (capes freàtiques i cursos d'aigua propers), i també la contaminació dels camps: antibiòtics i altres substàncies sintètiques amb què es fan créixer acceleradament els animals.

-La pudor: la granja es faria al nord del poble, i atès que el vent dominant a la zona és la tramuntana, cada tres per quatre la ferum envairia literalment el poble.

-Impacte econòmic: la imatge que Capmany s'ha forjat com a poble turístic i vitivinícola rebria un cop mortal. La repercussió negativa aniria des d'una pèrdua important de visitants (minva de les pernoctacions en les cases rurals, dels àpats servits en els seus restaurants, de les visites als cellers) fins a una devaluació del preu dels béns immobles.

La ubicació seria a tocar de la Xarxa Natura 2000, en una zona tan sensible com bella i preservada: una simbiosi d'aiguamolls, de boscos d'alzina surera, de petits camps de conreu (farratge), d'algun olivar? que s'estén fins l'horitzó: un petit pulmó que, miraculosament, s'ha conservat gairebé intacte.

La granja, talment un pecat de Déu, cauria al bell mig d'aquest tresor, malmetent-lo, enverinant-lo, profanant-lo definitivament. Els damnificats seríem tots. S'entén, tots els que gaudim passejant per un entorn amable i formós, amb regust d'antigor i amb suaus ondulacions i horitzons verds i blaus; tots els que, sigui amb els fills, la parella o el gos, ens recreem caminant tot respirant la flaire de la flora mediterrània, escoltant el refilar d'un ocell, contemplant el vol d'una àguila marcenca, sentint el ventijol a la galta o entre els cabells, collint bolets o algun bri de farigola; tots els qui encara saben, sabem, admirar els formidables vestigis megalítics que els homes del neolític van llegar a la posteritat emprant les penyes granítiques que abunden a la contrada, tots aquests hauran, haurem, perdut un petit santuari, per a molts l'únic a mà, el «seu», el que per naixement o per adopció constitueix el seu terrer, la seva pàtria íntima.

Sí, adeu a tot això, a aquest laberint de camins i senders per entre un mosaic de petites joies visuals, sensorials.

Pel que fa als accessos, eixamplar i aplanar camins perquè puguin accedir-hi camions de gran o mitjà tonatge suposaria destruir llargs segments de murs de pedra seca i talar centenars d'arbres. Una desfiguració, un atemptat en tota regla contra el medi ambient i el paisatge.

Heus aquí, en algunes pinzellades, el que entenem que implicaria deixar que es faci una granja de porcs a Capmany.

Si creiem i apostem per un model de desenvolupament sostenible, si estem pel comerç i el consum de proximitat (el famós KM0), si estimem el territori i la seva gent, si volem productes cada vegada més naturals i sans, si tenim un mínim de respecte per la vida animal, doncs llavors no ens queda més remei que clamar, alt i fort: No al projecte d'una macrogranja de porcs a Capmany! Capmany lliure de porcs! Massificats, ni persones ni porcs!

No a la degradació immunda del territori ni a l'alienació de la seva gent!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook