El Far de Roses es va encendre per primer cop l'1 de setembre de 1864. A 24 metres sobre el nivell del mar, visible des de 19 milles (35 quilòmetres mar endins), formava part d'un pla general d'enllumenat de costes i ports durant el regnat d'Isabel II i «tenia una doble funció imprescindible: indicar la situació del port i l'extrem sud del cap de Creus», es destaca al llibre Els Fars de Catalunya. Aquesta construcció a la Punta de Poncella és un dels llums per als navegants que hi ha hagut des del segle XIV. Des de fa 15 anys s'espera reconvertir en un espai cultural amb servei de restauració. Aprovat el canvi d'usos recentment, ara es treballa a detallar el projecte.
El futur dels fars com el de Roses està «en el paper com a testimonis de formes de vida i de treball pertanyents a temps pretèrits, alhora que en el seu valor arquitectònic i paisatgístic», remarca el llibre Els Fars de Catalunya. Per això, són molts els fars que s'han reconvertit en espais amb altres usos vinculats a la història i el mar.
La seva existència va lligada, per exemple, a una professió avui gairebé desapareguda, la dels farers, i a la necessitat dels mariners de disposar de senyals per arribar amb seguretat a la costa. Els canvis tecnològics han anat fent evolucionar la forma d'il·luminació. Dels llums d'oli, parafina, al petroli. I el 1921, l'electricitat. La plaça va ser suprimida definitivament a Roses l'any 1999 perquè es va automatitzar el funcionament i el seu control remot.
A Roses hi hagué la primera faronera de l'estat, Eloïsa Trull Sanés, que va exercir com a torrera auxilar interina el juny de 1930, segons la documentació de l'Arxiu de Roses recollida de les dades de l'historiador David Moré, «mentre el ministeri no resolia la petició efectuada pel seu pare perquè s'habilités provisionalment la seva filla per exercir funcions de torrer auxiliar»». Felipe Peña Flores fou l'últim que es va jubilar, el 1976.
El far es va construir a la punta de Poncella, a tocar el puig Rom i el castell de la Trinitat, on hi hagué un antic far. Al terreny hi havia hagut un destacament miliar a la costa, la bateria de Sant Antoni. Té una superfície de 4.448 metre quadrats i dues edificacions. Es va inaugurar juntament amb el de cala Nans de Cadaqués, els dos fars que cobreixen l'accidentada costa de cap de Creus.
El pla contemplava que el far, juntament amb el de l'Estartit, a les illes Medes, permetessin a les embarcacions tenir coberta tota aquesta àrea.
L'edifici ha patit diferents episodis, com un incendi el 1881 o l'ocupació militar des del 1937 fins a mitjans de segle.
Un equipament cultural
Des de fa 15 anys, l'Ajuntament intenta donar un nou ús a l'equipament. Unes obres el 2015 van permetre posar al descobert la bateria de Sant Antoni de l'antic destacament miliar. Això va alentir el projecte, al qual s'han hagut de fer canvis.
El regidor de Cultura, Èric Ibàñez, explicava a Diari de Girona que va obligar a fer una modificació a la concessió obtinguda sobre el far i al planejament. I el 5 d'octubre, el departament d'Urbanisme de Girona va aprovar definitivament admetre nous usos culturals al far per tal que l'Ajuntament pugui tirar endavant el projecte per rehabilitar els dos edificis -el far i el baluard de Sant Antoni.
El projecte inclou fer més accessible l'entorn creant un espai cultural relacionat amb el patrimoni i complementar-lo amb un bar restaurant. Ara, l'Ajuntament està acabant de detallar el projecte cultural i d'usos que inclourà també posar en valor la bateria construïda per protegir el port.
