18 de novembre de 2020
18.11.2020
Diari de Girona

L'alcaldessa de Roses nega en el judici de l'1-O que desobeís i facilités el referèndum

Montse Mindan diu que no va donar les claus ni va ordenar l'obertura dels espais municipals per la celebració del referèndum · La candidata a les primàries de JxCat, Laura Borràs, es concentra a les portes dels jutjats amb altres càrrecs

18.11.2020 | 00:13
L'alcaldessa de Roses nega en el judici de l'1-O que desobeís i facilités el referèndum
L'alcaldessa de Roses nega en el judici de l'1-O que desobeís i facilités el referèndum

L'alcaldessa de Roses, Montse Mindan (Junts) es va asseure ahir al banc dels acusats per la seva participació en el referèndum. És la primera alcaldessa que jutgen per l'1-O i està acusada de desobediència per haver facilitat que s'utilitzessin locals municipals per a la celebració de la votació. S'enfronta a un any d'inhabilitació i a una sanció de 3.240 euros. Durant el judici, Mindan va negar que hagués entregat les claus dels centres de votació o que ordenés a ningú que ho fes. El cas ha arribat al Jutjat Penal número 1 de Figueres arran de la denúncia d'un veí de la població que treballa d'escorta i que durant el judici ha admès que la denúncia es basa en imatges extretes de les xarxes socials.

La causa contra Mindan es va arxivar l'abril del 2018, però l'Audiència de Girona va ordenar reobrir-la. Inicialment el procediment es basava en un decret d'alcaldia de suport al referèndum, que l'alcaldessa va portar al ple i en què havia penjat pancartes. La Fiscalia ho va recórrer i l'Audiència de Girona va redirigir la causa i ara se centra en si va permetre que obrissin els espais municipals per a les votacions. L'advocat de Mindan, Joan Ramon Puig, considera que l'Audiència Provincial es va «extralimitar» en determinar què s'havia d'investigar, una funció que Puig recorda que correspon al jutge instructor.

Durant el judici, en resposta a les preguntes de la Fiscalia, l'alcaldessa va defensar que el decret era una «declaració política» que es va signar abans de rebre la notificació del Tribunal Constitucional i que no constituïa l'inici de cap expedient. Montse Mindan també va assegurar que no va autoritzar l'obertura de cap centre electoral ni va entregar-ne les claus i també va negar que a primera hora del matí anés personalment a l'escola Els Grecs o que obrís la sala de plens de l'ajuntament, tal com sosté l'acusació.

També va assegurar desconèixer qui havia obert els locals municipals i va defensar que «tot Catalunya» coneixia la celebració del referèndum. Mindan també va explicar que no va donar directrius a la Policia Local, els quals estaven sota les ordres dels Mossos d'Esquadra.

Informació a les xarxes

Per la seva banda, el veí que va denunciar l'alcaldessa va declarar com a testimoni en el procés judicial i va explicar que havia vist l'alcaldessa en diferents col·legis electorals. Posteriorment va puntualitzar que ho deia en referència a imatges i informació que havia vist en diverses xarxes socials i sobre les quals basa la denúncia.

Durant el judici també va testificar el cap de la Policia Local de Roses, dos agents de la Guàrdia Civil, el secretari de l'Ajuntament, el regidor Joan Plana (ERC) i el creador d'un vídeo sobre l'1-O.

Al final del judici, la Fiscalia va mantenir la petició d'un any d'inhabilitació i 3.240 euros de multa en considerar que es va produir desobediència «per omissió», ja que considera que Mindan –en la seva condició d'alcaldessa– era plenament coneixedora que es produiria l'obertura dels centres de votació. A més, dies abans havia promocionat la celebració del referèndum penjant cartells al carrer i a través de les seves xarxes socials. Per la Fiscalia, tot plegat prova que Mindan hauria desobeït les ordres del TC.

L'advocat de la defensa en demana l'absolució. Considera que si la sentència és condemnatòria s'hauran «criminalitzat» manifestacions polítiques i que tota l'acusació es fonamenta en la denúncia del veí, qui no va arribar a veure cap actuació de l'alcaldessa, diu. «El que ha declarat en el judici i el que denuncia no té res a veure. Sembla com si es desdís del que havia denunciat», va assegura l'advocat.

A més, sosté que «buscar una condemna de desobediència per omissió és una mica inversemblant». «El requeriment que es va fer arribar als alcaldes deia clarament que no fessin res. L'omissió del requeriment es convertiria en una actuació activa», va dir Puig, qui va defensar que Montse Mindan precisament «no va fer res» i, per tant, no va incomplir el decret. A la sortida dels jutjats, Mindan va assegurar que estava «satisfeta» i que esperava que la sentència fos «nul·la».

A l'alcaldessa la van acompanyar un centenar de persones que es van concentrar a les portes dels jutjats en senyal de suport. Entre els assistents, nombrosos alcaldes i càrrecs electes de comarques gironines, com les alcaldesses de Girona i Figueres, Marta Madrenas (JxCat) i Agnès Lladó (ERC), així com la diputada al Congrés i candidata a les primàries de JxCat Laura Borràs.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook