Que les nenes són maques i amables i els nens forts i aventurers són estereotips fortament arrelats en l'imaginari col·lectiu des de fa anys, i combatre'ls no és una feina fàcil. Aquests estigmes es reflecteixen en els jocs i joguines, que no són tan innocents com semblen i, a més d'entretenir, també transmeten valors. Des del Museu del Joguet intenten trencar-hi des de fa quatre anys, en el marc del programa El Joc de la innocència i ara n'han adaptat una versió en línia, perquè els estereotips de gènere no entenen de pandèmies.

L'objectiu és el de descobrir el sexisme amagat darrer molts joguets i transformar-ho en un espai d'igualtat. «Els estereotipis de gènere ens afecten a tots, homes i dones», explica la conservadora del Museu, Eva Pascual. I per poder seguir amb el projecte, l'han adaptat al món virtual gràcies a una subvenció de la Diputació de Girona. Aquest nou suport els permet obrir el programa a tot el territori de parla catalana i trencar amb la barrera de la proximitat i la presencialitat.

El taller està dividit en quatre mòduls a través dels quals els alumnes es posen unes «ulleres liles» i investiguen el rastre sexista de les joguines. S'estructura en format vídeo i el tanca un qüestionari destinat als professors per tal que el Museu en pugui fer un seguiment.

Un cas real

Una prova de la petjada d'aquest taller en els infants és el cas de l'escola Salvador Dalí de Figueres. El desembre de l'any passat van participar-hi alumnes de cinquè de primària del centre i fruit de la visita van fer arribar una carta als venedors de joguines de la ciutat per demanar-los que acabessin amb la classificació de «joguets per a nens i per a nenes» en els catàlegs i a les botigues físiques. «Per a nosaltres no hi ha diferències i tots i totes som iguals i tenim dret a jugar amb allò que ens vingui de gust», sentenciaven. Per això proposaven que es canviessin els colors tradicionalment associats als dos gèneres (rosa i blau) per d'altres de neutres com el verd, groc, taronja, lila, vermell o negre. També els van demanar que canviessin la distribució de les joguines i que aquesta fos per temes i no per gènere i que contactessin amb els fabricants per demanar que apliquessin canvis amb perspectiva de gènere.

Tot i que des del Museu asseguren que els centres que hi participen ja estan «molt conscienciats» i han fet un treball previ a classe, encara hi ha nens i mestres que se sorprenen pel rastre sexista que deixen les joguines.

«L'activitat està pensada perquè els nens i nenes treballin els dos àmbits de socialització més importants que tenen: l'escolar i el familiar», destaca Eva Pascual. En tractar-se de contingut en obert i sense registre previ, les famílies també poden fer el taller des de casa.

En els quatre anys que fa que s'organitza, hi han participat 749 alumnes en format presencial. L'activitat pot ser realitzada per l'alumnat de manera individual, en grup o tot el grup-classe conjuntament. I en fer el salt al món digital, els professors tenen al seu abast un extens nombre de material per guiar els estudiants durant l'activitat. De les visites presencials se n'encarreguen educadores especialistes en gènere.