Des del 2007 a l'Alt Empordà no hi ha cap molí de vent. El parc eòlic del Pení de Roses es va desmantellar aquell any després de 17 en funcionament. Havia quedat obsolet. Els primers de Catalunya van ser un molí a Vilopriu i un parc a Garriguella. Des de l'any 2000 s'han posat sobre la taula desenes de projectes, molts dels quals polèmics. L'emplaçament ha estat sempre el punt de fricció entre el territori, la Generalitat i les empreses.

El Govern català ho va intentar regular i es va aprovar un decret el 2009. Incloïa zones prioritàries per instal·lar-se. Un any més tard es donava per bo un mapa, una zonificació, acordada pel Consell Comarcal de l'Alt Empordà. Però el 2012, el gran incendi de l'Alt Empordà, va comportar que la Generalitat exclogués la comarca de les zones prioritàries d'un pla per impulsar les renovables.

I en aquests darrers vint anys diverses empreses han presentat i tramitat plans que s'han eternitzat en tramitacions i no s'han acabat concretant.

Segons les dades de la patronal catalana de l'energia eòlica, EolicCat, a l'Alt Empordà hi ha vuit parcs eòlics amb autorització administrativa. És així des de fa anys en emplaçaments com Capmany o la Jonquera.

Però paral·lelament a les tramitacions, en alguns casos s'han engegat processos judicials. Fa tres anys, per exemple, el TSJC va tombar un parc eòlic a la muntanya de Sant Julià de la Jonquera. El projecte, promogut per Windmaster Spain SL, preveia instal·lar 17 aerogeneradors.

En tots els casos es tractava de macroprojectes amb molins de vent en punts del territori d'alt valor.

Tant entitats com l'administració local han insistit en una zonificació que els situï en llocs més idonis, com corredors d'infraestructures. És el que una vegada més han defensat al darrer consell d'alcaldes del Consell Comarcal, que temen que continuï l'allau de projectes a poblacions, moltes petites, sense unes condicions clares per al seu emplaçament.