Mas d'en Caussa i Mas dels Arbres, al cor del Parc Natural de Cap de Creusentre el mar de Cadaqués i el de Roses es reconvertiran en breu en dos recintes de turisme rural. Són dues de les més d'una trentena de masies testimoni d'unes èpoques passades durant les quals les pastures o la vinya formaven part del paisatge d'aquest territori. Ara dos empresaris les aixecaran de nou però els turistes en seran els destinataris. Des del Parc Natural del Cap de Creus i l'Ajuntament de Roses ho consideren positiu per a la gestió d'aquests espais agroforestals i perquè restauren dues masies ensorrades.

Però els masos es troben dins l'espai protegit del Parc Natural de Cap de Creus i això podria posar sobre la taula el debat si és bo per un espai protegit que s'hi desenvolupin més activitats d'aquest tipus.

L'accés als masos es pot fer des de Roses o des de la carretera de Cadaqués. Una pista forestal et porta des d'aquesta via fins a sota la base militar del Pení per continuar endinsant-se pel parc natural entre el puig de l'Àliga i el del Pení. Aquí s'estan restaurant els dos masos fins fa poc en ruïnes. A tocar n'hi ha diversos més com el Mas Llobaterra o el Mas de Roca.

L'entorn és vegetació baixa, petites fondalades i la vista del mar al fons. Un dels masos disposa al voltant d'una plantació de vinya i a tocar hi ha pastures. Als masos s'hi pot arribar en vehicle.

El director del Parc Natural de Cap de Creus, Ponç Feliu, ha explicat que considera positiu que dos masos que s'estaven ensorrant ara es recuperin malgrat estar dins l'espai protegit. Assegura que els projectes que es tiren endavant ho fan ajustant-se a les lleis del Parc Natural que exigeix unes condicions per no malmetre l'entorn. «Fa un petit nucli de casa rural i ens sembla bé perquè dinamitzen l'econòmica local», diu Ponç. Es tractaria de cases de turisme amb poques habitacions.

La direcció del parc considera que hi ha zones s'han de limitar la presència de vehicles o de persones com la punta del Far de Cap de Creus on hi ha reserva integral. De fet s'està treballant per reduir l'aforament a la carretera de Montjoi i a la de cap de Creus, tal com va publicar Diari de Girona.

En canvi, un dels reptes que es planteja és la gestió dels espais interiors on espera conservar el mosaic agroforestal amb diversitat d'ambients, pastura, correus, olivar i on es podria potenciar alguna activitat.

És des d'aquesta perspectiva que Ponç Feliu considera positiu que s'aixequin dues cases de turisme rural en aquest entorn on fins ara hi havia masies en ruïnes. Fins a mitjans del segle XX encara estaven habitats i en 50 anys s'han convertit en ruïnes.

El mateix opina Francesc Giner, regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Roses. «Nosaltres pensem que està bé que puguin recuperar activitats com la vinya perquè això també fa que l'entorn quedi net i també que es recuperin alguns camins que havien quedat obsolets».

Falta de fons per a gestionar

La falta de fons per gestionar els parcs naturals amb grans extensions com el de Cap de Creus o els Aiguamolls de l'Empordà és una de les problemàtiques present des de la creació de les figures de protecció. Els parcs tenen dificultats i mantenir certes activitats es converteix en una fórmula de gestionar-ho. Els dos masos estan situats dins el parc natural i tindran poca capacitat, diu Ponç Feliu.

Per a l'atorgació de les llicències han hagut de passar per diferents departaments de la Generalitat i ajustar-se a determinades condicions.

Norfeu Projects SLU va obtenir llicència el mes de juny de l'Ajuntament de Roses per reformar Mas dels Arbres i destinar-lo a allotjament rural. A finals d'octubre va obtenir llicència Catalana & Barefood per reformar i ampliar Mas d'en Caussa, també per a allotjament rural, modalitat masia. A la part exterior ja és visible amb una petita extensió de vinya.

El Mas d'en Caussa va estar habitat almenys fins a la meitat del segle passat, segons la documentació. Al llibre Els masos de Roses, de Joan Rabell, es detalla que el 1950 hi consten quatre habitants d'una família que es dedicaven a la pastura. Al Mas dels Arbres és de majors dimensions. El 1945 hi constaven vuit persones empadronades.

Durant més de cinquanta anys han estat deshabitats fins acabar gairebé ensorrant-se.