17 de gener de 2021
17.01.2021
Diari de Girona

Analitzen els microplàstics a la zona de bany de la costa gironina

Grups de voluntaris de ciència ciutadana agafen mostres a tot el litoral català en una milla de costa i investigadors de la UB els analitzaran Esperen conèixer-ne l'origen i trobar solucions

17.01.2021 | 00:04
Dos caiacs a Llançà durant un dels mostreigs que s'han portat a terme.

Els microplàstics gairebé invisibles a l'ull humà no només estan als fons més profunds sinó que són presents al llarg de tota la primera línia de la costa catalana . Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) amb l'ajuda de grups de ciutadans n'estudien les concentracions en dotze punts del litoral català, dos d'ells a la costa gironina: Llançà i Palamós. Amb un caiac o un pàdel i una malla recullen mostres cada quinze dies. Les dades han de permetre conèixer la concentració, prendre consciència i reduir-ne la presència.

Els microplàstics fan menys de 5 mm. Es poden ingerir per part d'organismes i causen problemes de salut i fins i tot la mort. Els animals marins els incorporen a la cadena alimentària i poden arribar als humans a través dels aliments. Provenen de tota mena de productes.

Des del projecte Paddle Surfing for Sicence, a Llançà el biòleg Eduard Marquès amb un grup de voluntaris són un equip de ciència ciutadana per recollir mostres. Lideren el projecte científics de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB i professionals de la delegació estatal de la ONG Surfrider Foundation Europe

Des de Llançà i Palamós cada quinze dies els voluntaris recorren una milla nàutica, sempre la mateixa. Marquès explica que enllacen dos caiacs, perquè la malla pesa, i un d'ells l'arrossega dipositant-se els microplàstics que després seran analitzats al laboratori. Són vuit persones i continuaran fins al juliol aproximadament.

El coordinador del projecte és l'investigador de la UB, Oriol Uviedo, del grup d'investigació de Geociències Marines i del projecte Surfing for Science.

«Es tracta, amb l'ajuda de ciutadania de recollir mostres de microplàstics flotants a les zones de bany, dos-cents metres cap endins que després enviarem al laboratori per caracteritzar i quantificar les concentracions de microplàstics», explica Uviedo

Hi ha dotze punts de mostreig. Set a Barcelona i la resta repartits pel litoral català amb ciutadans «per difondre la problemàtica del microplàstic i col·laborar en un projcte de ciència».

Però per què s'estudia la primera línia marítima? Perquè el projecte va néixer perquè no es disposa d'informació. Els grans vaixells oceanogràfics no s'apropen a la zona de banyistes. I és aquí on «hi ha aquest intercanvi de plàstics entre la terra emergida i el sistema marí, que és l'embornal final dels microplàstics».

Amb una xarxa i una malla de 330 micres, molt petita, arrosseguen els microplàstics. Al laboratori s'etudiarà la concentració per metre quadrat i donaran dades sobre el material, la procedència i l'antiguitat.

L'objectiu final és conèixer-ne l'impacte i trobar solucions per reduir-ne la presència perquè se'ls considera un greu problema de contaminació i que afecta organismes vius.

Gespa artificial a la Costa Brava

Els microplàstics arriben sovint arrossegats des de terra per temporals de pluja o per rius. La força de les onades cap a la costa els manté a la primera línia.

Els tipus de plàstics dependrà de molts factors, des de l'activitat industrial a l'eficiència del reciclatge.

Al laboratori s'analitzaran però són conscients que, per exemple, a les zones properes a la Costa Brava hi haurà més trossets de gespa artificial i, en canvi, a les zones properes a la petroquímica de Tarragona hi hauria microplàstics primaris tipus pellet.

Al laboratori que es podran caracteritzar, conèixer d'on provenen, i quantificar les concentracions.

La procedència ha d'ajudar a trobar solucions. Per exemple, expliquen que si es troben productes relacionats amb la higiene «sabrem que haurem d'invertir esforços en la depuració de les aigües residuals» i, si en canvi, provenen de pellets, «podem identificar les empreses responsables d'aquestes fugues». I si es donés el supòsit que provinguessin de gespa artificial de camps de futbol? Doncs en aquest cas «podrem dissenyar mecanismes per fer que les aigües pluvials dels camps de futbol passin abans per una depuradora». Ho explica Anna Sànchez, una de les investigadores de la UB a través dels canals de difusió del projecte.

Les solucions poden ser a escala local o mundial


223.000 tones de plàstics als oceans

Ampolles de beguda, cubells, o partícules microscòpiques. Totes formen part dels milions d'objectes fabricats en plàstic que avui omplen el planeta en l'àmbit domèstic, industrial i contaminant.

Des del projecte Paddle Surfing for Science de la UB aporten dades que haurien de servir per prendre consciència.

Cada persona llança anualment 52 quilos de plàstics.

Remarquen que «els estudis suggereixen que la massa de microplàstics flotants als oceans es troba entre 93.000 i 236.000 tones de plàstic, i que només al mar Mediterrani hi podem trobar entre un 21 i un 54% del total partícules de microplàstics surant al planeta».

Reduir la concentració és un dels grans reptes. 

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit