El monestir de Sant Pere de Rodes i els fragments de bosc del Parc Natural de Cap de Creus són essencials per als ratpenats orelluts que tenen colònia en aquesta zona. Eviten les àrees que han patit incendis i si cal es desplacen més quilòmetres de l'habitual per trobar hàbitats on alimentar-se i refugiar-se. Per tant, es considera important protegir les zones de bosc.
El ratpenat orellut gris (Plecotus austriacus) se'l pot trobar al monestir on n'ha fet el seu refugi des de fa almenys 25 anys. És la colònia més gran que hi ha a Catalunya amb centenars d'individus.
Un estudi finançat pel Parc Natural i que ha liderat el Museu de Ciències Naturals de Granollers amb la participació de personal investigador de la Universitat de Girona ha permès aprofundir en el seu comportament.
L'espècie evita caçar en les zones d'alta recurrència d'incendis del Parc Natural. L'espècie es veu forçada sovint, diu l'estudi, a desplaçar-se més de deu quilòmetres a altres zones de caça quan generalment no vola més d'uns tres o quatre quilòmetres cada nit.
Com que els matollars o fins i tot els boscos que creixen sobre espais re-cremats deixen de tenir interès pels ratpenats orelluts es desplacen distàncies més llargues per alimentar-se o buscar refugi.
El matollar no representa un hàbitat potencial de caça per a l'orellut gris, expliquen des del departament e Medi Ambient de la Generalitat, mentre que se sap que prats amb alta productivitat d'insectes i boscos són generalment utilitzats per a capturar insectes directament del terra o de les fulles.
De les dades del treball es permet conèixer, doncs, que "és important mantenir les bosquines existents i deixar que part d'elles avancin en la seva successió, així com protegir l'única colònia coneguda al territori".
El treball ha estat publicat a la revista Biodiversity and Conservation i posa de manifest que eviten les zones cremades més de tres vegades en els darrers 30 anys, perquè no hi troben insectes per caçar o per la dificultat a l'hora de caçar-los.
Les dades del treball, realitzat entre el 2007 i el 2009, han estat analitzades durant el 2019 i permeten obtenir informació valuosa per la gestió de l'espai natural, remarquen
Protegint la colònia
Les diferents tasques que s'han realitzat en els darrers vint anys al monestir de Sant Pere de Rodes han tingut en compte la presència d'aquesta colònia per tal de protegir-la.
Per exemple, en la renovació de l'edifici no es van tapiar cap de les fissures dels claustres on els ratpenats es refugien. Tampoc es manté la il·luminació nocturna del monestir per períodes massa largs.
Per tal de protegir correctament la colònia, es manté una coordinació entre els gestors del monument i els experts del Museu de Ciències Naturals de Granolers.
Visites i tasca educativa
Per altra banda es porta a terme una tasca educativa i de sensibilització amb xerrades i visites durant la recerca del grup investigador en el marc de la Nit dels Ratpenats i incloses en les activitats d'educació ambiental del Parc Natural de Cap de Creus. Totes les dades es troben a la plataforma de ciència ciutadana www.ratpenats.org.
L'òrgan gestor del Parc Natural de Cap de Creus finança treballs del Museu de Granollers per al coneixement de les poblacions de ratpenats a l'àmbit del parc, ja sigui als seus refugis (com el monestir i algunes cavitats) com als seus hàbitats d'alimentació (com els boscos, prats i matollars).
El ratpenat de es orelles
El ratpenat orellut se'l pot trobar en esquerdes de murs de cases abandonades o en edificis com campanars de les esglésies. Té un cos d'entre 41 i 60 mm i una cua d'entre 37 i 55. Una de les seves característiques físiques són les orelles que sobrepassen en més d'un centímetre i mig l'extrem del musell i les té plegades endavant.
Quan dorm, les orelles queden plegades enrere sobre el cos.
El seu hàbitat habitual són els llocs amb arbres i generalment no gaire lluny d'on té la colònia.
