21 de gener de 2021
21.01.2021
Diari de Girona

Sant Pere de Rodes i cap de Creus són essencials pel ratpenat orellut

El monestir té des de fa 25 anys la colònia més gran de Catalunya amb centenars d'invididus

20.01.2021 | 23:28
Sant Pere de Rodes i cap de Creus són essencials pel ratpenat orellut

El monestir de Sant Pere de Rodes i els fragments de bosc del parc natural de Cap de Creus són essencials per als ratpenats orelluts que tenen colònia en aquesta zona. Evitennles àrees que han patit incendis i si cal es desplacen més quilòmetres de l'habitual per trobar hàbitats on alimentar-se i refugiar-se. Per tant, es considera important protegir les zones de bosc.

El ratpenat orellut gris (Plecotus austriacus) se'l pot trobar al monestir on n'ha fet el seu refugi des de fa almenys 25 anys. És la colònia més gran que hi ha a Catalunya amb centenars d'individus.

Un estudi finançat pel parc natural i que ha liderat el Museu de Ciències Naturals de Granollers amb la participació de personal investigador de la Universitat de Girona ha permès aprofundir en el seu comportament.

L'espècie evita caçar en les ?zones d'alta recurrència d'incendis del parc natural perquè no hi troben insectes per caçar. L'espècie es veu forçada sovint, diu l'estudi, a desplaçar-se més de deu quilòmetres a altres zones de caça quan generalment no vola més d'uns tres o quatre quilòmetres cada nit.

Com que els matollars o fins i tot els boscos que creixen sobre espais recremats deixen de tenir interès per als ratpenats orelluts es desplacen distàncies més llargues per alimentar-se o buscar refugi.

El matollar no representa un hàbitat potencial de caça per a l'orellut gris, expliquen des del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, mentre que se sap que prats amb alta productivitat d'insectes i boscos són generalment utilitzats per capturar insectes directament del terra o de les fulles.

De les dades del treball es permet conèixer, doncs, que «és important mantenir les bosquines existents i deixar que part d'elles avancin en la seva successió, així com protegir l'única colònia coneguda al territori».

El treball ha estat publicat a la revista Biodiversity and Conservation.

Les dades permeten obtenir informació valuosa per la gestió de l'espai natural, remarquen.

Les reformes i tasques que s'han fet al monestir els darrers vint anys han tingut en compte la presència de l'espècie per protegir-la i es porten a terme tasques educatives per difondre la seva presència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook