El Parc Natural de Cap de Creus és un refugi mundial d'aus amenaçades com les baldrigues. És el que constata una vegada més el cens d'aus aquàtiques hivernants que es porta a terme des de fa 19 anys. S'han registrat fins a 1655 ocells, 400 exemplars més que l'any passat. El gavià argentat és l'au amb més exemplars, tot i que no arriba als nivells més alts d'altres anys.
El cens ha permès constatar fenòmens com la presència de tres espècies difícils de veure. El motiu s'atribueix al temporal de gener. Es tracta del remena-rocs (Arenaria interpres), amb un exemplar a l'illa Messina de Cadaqués; el fraret (Fratercula arctica), amb un exemplar a la badia de Montjoi, i la calàbria agulla (Gavia arctica), amb un exemplar en vol cap al nord per davant de la Punta de Cap de Creus.
Una altra dada que destaquen des del Parc Natural és la recuperació de la població de corb marí gros (Phalacrocorax carbo), amb 54 exemplars, enfront dels 47 del 2020 i 43 del 2019. Es tracta de la xifra més alta dels últims anys registrada al parc.
És una espècie que està registrant una davallada continuada els darrers anys a Catalunya per causes lligades al canvi climàtic i a l'evolució de les poblacions a les seves zones de cria del nord d'Europa.
L'espècie més nombrosa és el gavià argentat (Larus michahellis), tot i que continua per sota els nivells registrats del 2019 i de les xifres d'altres anys en què van arribar als 2300. Actuament s'han censat 1.197 individus, més de 300 més que l'any anterior.
El 2019 va arribar als 1447 exemplars. I les xifres d'anys anteriors són aquestes: (1.498 el 2015, 1.564 el 2014, 1.599 el 2013, 1.427 el 2012, 1.843 el 2011 i 1.499 el 2010).
La tendència de la població és d'un descens. Segons el Parc Natural, ja no poden dependre tant dels abocadors per buscar aliments, per una banda, i per l'altra, "arriben menys gavians de poblacions més al nord pel canvi climàtic o efectes locals". "El temporal de fred del gener podria haver invertit puntualment aquesta dinàmica i haver provocat aquesta lleugera variació, com amb el corb marí gros", remarquen.
Refugi d'aus d'àmbit mundial
Les espècies per les quals el litoral del Cap de Creus esdevé un refugi de rellevància mundial segueixen presents a l'hivern al parc. Es tracta de les amenaçades baldrigues. N'hi ha dues a l'hivern: la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), amb 224 individus, 48 més que l'any passat, i la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), classificada en perill d'extinció.
"Es tracta d'unes espècies marines que troben en aquest indret un bon lloc d'alimentació i hivernada a causa de la productivitat de les seves aigües", indiquen des del parc.
A més, al cap de Creus novament s'hi ha detectat un nombre prou elevat d'aquests procel·lariformes. Tanmateix, els 18 exemplars de baldriga balear és un dels registres més baix al parc els darrers anys, i s'atribueix als desplaçaments de l'espècie per alimentar-se a altres indrets del litoral ibèric, on sí ha estat present en bon nombre a la cerca del peix blau del que s'alimenta.
Finalment, les especials característiques geogràfiques i del fons submarí de Cap de Creus fan que sigui un bon indret per a l'observació i gaudi d'espècies com mascarells, paràsits, gavinetes de tres dits i baldrigues durant l'hivern i en les migracions.
5 parelles de corb marí emplomallat amb niu
Aprofitant el cens d'ocells marins, la prospecció del litoral ha permès detectar un mínim de 5 parelles nidificants de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis sp. desmaresti), covant als nius de Cap Norfeu i sector sud del parc, a més de moltes altres parelles ja establertes, a punt per a niar. Es tracta d'un ocell propi del mar Mediterrani que en tot Catalunya cria només en litorals rocallosos de l'Empordà i la Selva. Això permet confirmar l'activitat als territoris de zones on fins l'any 2017 no hi criava, com és la Punta de la Figuera. Hi ha indicis de què la temporada nidificant d'aquesta espècie es podria estar avançant a Catalunya.
També s'han observat exemplars de rapinyaires com el duc (Bubo bubo), l'àguila cuabarrada (Aquila fasciata), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), l'aligot (Buteo buteo) i el xoriguer (Falco tinnunculus) als seus territoris de nidificació habituals. També dos exemplars de pela-roques (Tichodroma muraria), un ocellpirinenc molt escàs a Catalunya que acostuma a hivernar en baix nombre als penya-segats empordanesos.
19è cens del Parc Natural
El darrer cens és el 19è que es porta a terme al parc, amb amb el suport de personal tècnic, el Cos d'Agents Rurals i en coordinació amb el Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat.
Per la geografia del parc el recompte és diferent a altres punts de Catalunya. A cap de Crues es realitzat amb embarcació per tot el litoral del parc, complementats amb observació des de la costa i a les zones humides de l'espai protegit i rodalies més immediates.
També s'han obtingut dades del portal Ornitho.cat, gestionat per l'Institut Català d'Ornitologia, i que es nodreix amb dades introduïdes per persones afeccionades als ocells, un exemple de ciència ciutadana a Catalunya. Les característiques del parc, ben endinsat a l'extrem nord de la costa catalana dins el mar, el converteixin en un bon observatori i termòmetre de l'evolució de la fauna litoral i marina catalana i Mediterrània.
