05 de febrer de 2021
05.02.2021
Diari de Girona

Cap de Creus: refugi mundial d'aus

El darrer cens d'aus aquàtiques hivernants ha constatat una vegada més la presència d'espècies amenaçades
Les xifres del 2020 són de 1.655 ocells, 400 més que l'any anterior El temporal ha portat aus difícils de veure

05.02.2021 | 00:00
Una imatge d'un remena-rocs, una de les aus observades.

El Parc Natural de Cap de Creus és un refugi mundial d'aus amenaçades com les baldrigues. És el que constata el cens d'aus aquàtiques hivernants que es porta a terme des de fa 19 anys. S'han registrat fins a 1.655 ocells, 400 exemplars més que l'any passat. El gavià argentat és l'au amb més exemplars.

Les espècies per les quals esdevé un refugi de rellevància mundial segueixen presents a l'hivern al parc. Es tracta de les amenaçades baldrigues. N'hi ha dues a l'hivern: la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), amb 224 individus, 48 més que l'any passat, i la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), classificada en perill d'extinció.

«Es tracta d'unes espècies marines que troben en aquest indret un bon lloc d'alimentació i hivernada a causa de la productivitat de les seves aigües», indiquen des del parc. Tanmateix, els 18 exemplars de baldriga balear són un dels registres més baixos al parc els darrers anys, i s'atribueix als desplaçaments de l'espècie per alimentar-se a altres indrets del litoral ibèric, on sí ha estat present en bon nombre a la cerca del peix blau del qual s'alimenta.

El cens ha permès constatar fenòmens com la presència de tres espècies difícils de veure. El motiu s'atribueix al temporal de gener. Es tracta del remena-rocs (Arenaria interpres), amb un exemplar a l'illa Messina de Cadaqués; el fraret (Fratercula arctica), amb un exemplar a la badia de Montjoi, i la calàbria agulla (Gavia arctica), amb un exemplar en vol cap al nord per davant de la punta de cap de Creus.

Una altra dada que destaquen és la recuperació de la població de corb marí gros (Phalacrocorax carbo), amb 54 exemplars, enfront dels 47 del 2020 i 43 del 2019. Es tracta de la xifra més alta dels últims anys registrada al parc.

El gavià argentat

L'espècie més nombrosa és el gavià argentat (Larus michahellis), tot i que continua per sota els nivells registrats el 2019 i de les xifres d'altres anys en què van arribar als 2.300. Actuament s'han censat 1.197 individus, més de 300 més que l'any anterior. La tendència de la població és d'un descens.

És una espècie que està registrant una davallada continuada els darrers anys a Catalunya per causes lligades al canvi climàtic i a l'evolució de les poblacions més al nord.

Àguila i falcons

També s'han observat exemplars de rapinyaires com el duc (Bubo bubo), l'àguila cuabarrada (Aquila fasciata), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), l'aligot (Buteo buteo) i el xoriguer (Falco tinnunculus) als seus territoris de ni?dificació habituals. També dos exemplars de pela-roques (Tichodroma muraria), un ocell pirinenc molt escàs a Catalunya que acostuma a hivernar en baix nombre als penya-segats empordanesos.

Aprofitant el cens d'ocells al litoral, s'han detectat amb les observacions cinc parelles nidificants de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis sp. desmaresti), covant als nius de cap Norfeu, a Roses, al i sector sud del parc natural, a més de moltes altres parelles ja establertes, a punt per niar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit