L'entitat Iaeden alerta queles renovables se segueixen "imposant" al territori sense cap de tipus de planificació i de forma "caòtica". Consideren que només responen als desitjos de les grans energètiques. Les empreses han fragmentat els projectes per poder tramitar-los amb una normativa més laxa, adverteixen. I, a més, el sistema d'informació del govern és de poca transparència.

Iaeden demana la derogació del decret per impulsar les energies alternatives del 2019, la instauració d'una moratòria a tots els projectes aprovats i una planificació energètica del país prioritzant primer l'autoconsum, les petites instal·lacions a terrats i sòls artificialitzats, i en segon lloc promovent els parcs solars i eòlics necessaris per cobrir la demanda.

Ara com ara hi ha sis propostes de parcs eòlics concentrats a la Jonquera, Cantallops, Agullana, Capmany, Darnius i Biure.

Dels sis, quatre pertanyen a Endesa (Enel Green Power), dos a Aewindcat i un a Pan. SL, una empresa creada fa deu mesos, filial de l'empresa extremenya Alter Enersun S.A.

De tots els parcs eòlics, el Galatea, a la Jonquera, ha estat aprovada la idoneïtat de l'emplaçament i la resta encara estan en tràmit.

Des d'Iaeden adverteixen que per a presentar els projectes s'ha portat a terme una pràctica il·legal reconeguda per la Unió Europea.

Projectes fragmentats

Es tracta de dividir un projecte que té un fort impacte ambiental o que requereix determinada tramitació que es vol salvar. El projecte es fragmenta en parts que són individualment menys impactants i això permet una tramitació amb una legislació més laxa.

En aquest sentit, diu l'entitat, " tant els projectes Galatea, Cronos i Terrades (entre La Jonquera i Capmany) serien en realitat un macroprojecte de 19 molins de 200m d'alçada amb un total de 99MW de capacitat productiva".

El Decret Llei 16/2019 permet només el tràmit de projectes de fins a 50MW i que en cas de ser superior s'ha de tramitar el Ministeri de Transició Ecològica, amb uns tràmits burocràtics més lents i més exigents.

Si es té en compte això, adverteix l'entitat, a l'Alt Empordà tenim a ia d'avui en realitat 3 projectes de parcs eòlics de 99MW (Galatea, Cronos i Terrades), 52MW (Querol i Serra de Bosqueròs) i 10MW (aquest últim també d'Endesa i situar molt prop de Llançà amb dos molins de 200 m).

49 panells entre Navata i Vilanant

Pel que fa a la fotovoltaica hi ha sobre la taula el projecte aprovat de parc solar de l'Escala, als terrenys on es preveia el projecte d'aeròdrom desestimat.

Pel que fa a la resta de projectes els trobem repartits pel territori. El més nou que trobem és el que es vol situar als termes municipals de Navata, Cabanelles, Ordis, Vilanant, amb un total de 49 panells, tot i que desconeixem les seves característiques concretes.

"Aquesta situació es dóna pel fet que des de la Generalitat han canviat els criteris d'exposició pública de tots els projectes d'energies renovables, fent encara el procés més opac d'allò que era fins ara", diu l'entitat.

Segons el criteri actual de la Ponència Ambiental d'Energies Renovables (PAER), només es comunica a les persones interessades (com entitats ecologistes com la nostra) quan a part de la sol·licitud de viabilitat d'emplaçament també es demana un abast de l'avaluació d'impacte ambiental. "És a dir, només sabrem les característiques dels projectes que es tramitin a la PAER quan les empreses promotores, a part de demanar si la ubicació és "adequada", demanin també l'abast de l'estudi sobre quins seran els efectes ambientals del projecte", expliquen.

Això el que està provocant és que s'estiguin aprovant ubicacions de parc solars (sobretot) sense que des de la societat civil puguem conèixer les dimensions i efectes ambientals d'aquests projectes.

Parc eòlic marí

Amb relació al parc eòlic marí a la badia de Roses amb 84 aerogeneradors que segons els promotors podrien suplir el 90% de la demanda energètica actual de la demarcació de Girona, l'entitat hi veu avantatges com evitar destruir el territori terra endins però considera que està molt proper al Parc Natural de Cap de Creus i les seves àrees protegides.

Fan referència al possible impacte sobre la fauna i paisatgístic que no s'ha de menystenir pel pes que té el turisme en l'economia local.

"Un altre factor a valorar és que una forta dependència energètica de projectes d'aquestes dimensions no pot fer més que suposar un perpetuar l'oligopoli actual i posar en perill la sobirania energètica", alerten.

Per últim "el que és inacceptable és que es facin aquest tipus de macroprojectes sense que això suposi que els que es facin terra endins deixin de construir-se" consideren des de l'entitat.