«Pot passar que un cas que vas entrar als jutjats el 2015 avui encara estigui per resoldre». Ho diu el president del Col·legi d'Advocats de Figueres, Joan Ramon Puig, que no s'ha estat de recordar una reclamació històrica: «Figueres necessita un jutjat més i, a més, caldria fer una divisió de les jurisdiccions per tal que els jutjats mixtos (de primera instància i instrucció) estiguessin especialitzats, respectivament i per separat, en civil i en penal».

L'argumentació de Joan Ramon Puig ve donada perquè els jutjats de Figueres estan congestionats, com ho evidencien no només els advocats, sinó també les xifres: en acabar l'any 2020, van quedar pendents de resoldre 11.015 assumptes, un 20,3% més que l'any anterior. Aquesta quantitat és molt semblant a la d'ingressos i resolucions, ja que van ingressar als jutjats uns 15.900 casos i se'n van resoldre uns 14.200, segons dades que ha publicat Diari de Girona. Això suposa una mitjana d'uns 1.000 casos per a cadascun dels onze òrgans que componen els jutjats de Figueres.

El president del Col·legi d'Advocats de Figueres atribueix aquest col·lapse judicial a «una manca d'inversió en persones i en recursos per part de l'administració de justícia». Els jutjats de Figueres es componen d'onze òrgans: dos jutjats penals, un jutjat social i vuit de mixtos (de primera instància i instrucció).

La mobilitat dels jutges

També fa esment a la «inestabilitat de la plantilla de magistrats», que fa que els expedients vagin passant de mans en mans i que, en molts casos, l'execució es faci eterna. La mobilitat és una constant que ve de lluny; tan bon punt poden, quan ja han complert el temps estipulat, els magistrats acostumen a demanar destí. Això passa, principalment, per la complexitat del partit judicial, amb una comarca de seixanta-vuit municipis delimitats per una costa i una frontera.