Un centenar de científics se sumen al manifest contra el parc eòlic marí de Roses

El Manifest científic per la protecció dels ecosistemes marins davant dels projectes eòlics al mar ha estat redactat per nou investigadors de la Universitat de Girona, l'Institut de Ciències del Mar (CSIC), el Centre d'Estudis Avançat de Blanes (CSIC) i la Universitat Barcelona, i compta amb el suport de cent investigadors que pertanyen a més de 20 centres de recerca, universitats i altres institucions. Els nou investigadors encarregats de redactar el manifest han estat Josep Lloret de la UdG, Antonio Turiel del CSIC, Rafael Sardà del CSIC de Blanes, Jordi Solé de la UB, Albert Olivares del CSIC de Blanes, Ana Sabatés del CSIC, Elisa Berdalet del CSIC, Josep Maria Gill del CSIC i Josep Vila Subirós de la UdG.

El manifest expressa «dubtes i preocupacions» davant d’aquest tipus de projectes i sol·licita a les administracions públiques el seu compromís en diferents punts per «alinear l'eòlica marina a Catalunya i Espanya amb els criteris de sostenibilitat que han de regir l'Economia Blava que impulsa Europa». Així mateix, afirmen que el projecte de parc eòlic marí de l'Alt Empordà «genera dubtes a nivell tècnic en relació a l'energia produïda».

En aquest cas concret, consideren que el cap de Creus i el golf de Roses són una zona «fràgil» i amb una «biodiversitat elevada». Aquest projecte, asseguren, seria un dels més grans d'Europa i la Mediterrània en termes de potència instal·lada i estaria envoltat de dures reserves marítimes, el que el convertiria en ecològicament advers. Segons el mateix manifest, les dimensions que estan plantejades consten de 36 aerogeneradors d'aproximadament 250 metres d'altura. En una primera fase aquesta quantitat s'ampliaria fins a 65 aerogeneradors, tot i que després, en les presentacions que ha fet l’empresa, s’ha indicat que pretenen arribar als 84 molins, per tal de poder obtenir quasi el 90% del consum d’electricitat que necessita la demarcació.

Els científics expliquen que els danys ecosistèmics més enllà de la zona ocupada pels aerogeneradors comportarien danys «molt més severs del que s'exposa de manera superficial en el document inicial del projecte presentat per les empreses». Per exemple, exposen que la zona proposada és «cabdal» per l'arribada de la ploma d'aigua del riu Roina a la costa catalana, el que expliquen que és «molt rellevant per la productivitat primària i per les poblacions de petits pelàgics com l'anxova». A més, apunten al risc que suposaria per l'augment dels fenòmens meteorològics «extrems» relacionats amb el canvi climàtic, que podrien malmetre les instal·lacions. Finalment, valoren l'impacte paisatgístic que tindria en el conjunt del cap de Creus i el golf de Roses.

D'altra banda, el manifest científic exposa «dubtes a nivell tècnic amb relació a l'energia produïda» i es pregunten «si l'objectiu últim [no declarat] del parc «Tramuntana seria la futura creació a terra d'una planta d'electròlisi per a la producció d'hidrogen», el que remarquen que tindria un impacte «molt superior» al declarat en el projecte. Paral·lelament, alerten de les repercussions econòmiques, socials i culturals que hi podria haver amb relació a la pesca, el turisme i la ciutadania en general.

Peticions a l’administració

Per aquests motius, més d'un centenar de científics s’han adherit al manifest per sol·licitar el compromís de les administracions d’elaborar una diagnosi «prèvia i independent» sobre «l'impacte ambiental, econòmica i social, incloent-hi l'impacte paisatgístic i cultural». En aquesta línia, demanen a les administracions seguir l'Estratègia Europea per a la Biodiversitat 2030, la Directiva Marc de l'Estratègia Marina d'Europa i els objectius de desenvolupament de les Nacions Unides.