La comarca de l’Alt Empordà ha rebut, a hores d’ara, peticions per instal·lar un total d’onze parcs eòlics que suposarien la instal·lació de 117 aerogeneradors d’energia eòlica.

La majoria s’han presentat davant la Ponència d’Energies Renovables de la Generalitat (que ja n’ha rebutjat quatre, que haurien suposat la instal·lació de 16 aerogeneradors), mentre que un -el polèmic parc marí Tramuntana, que preveu la instal·lació de 65 molins al cap de Creus- s’ha presentat davant del Ministeri. Malgrat l’elevat nombre de peticions rebudes, l’Alt Empordà no és, ni molt menys, la comarca catalana on se n’han presentat més, ja que a la Ribera d’Ebre s’ha sol·licitat permís per a la instal·lació de 217 aerogeneradors, al Segrià 155 i a la Segarra 153, entre altres. A banda de l’Alt Empordà, cap altra comarca gironina ha rebut sol·licituds per a la instal·lació de parcs eòlics, tot i que sí per a plaques fotovoltaiques.

Des que es va aprovar el decret llei de les energies renovables, l’Alt Empordà ha rebut una pluja de projectes. En total, hi ha hagut peticions per construir onze parcs eòlics que suposarien l’aixecament de 117 aerogeneradors. Totes aquestes propostes són analitzades per la Ponència d’energies renovables de la Generalitat, que analitza la viabilitat dels emplaçaments proposats per als avantprojectes de parcs eòlics i plantes fotovoltaiques, i n’analitza l’impacte ambiental. Llavors, la Ponència emet un informe sobre cada proposta, i descarta totes aquelles que, ja d’inici, presenten elements insalvables per raons ambientals, territorials, urbanístiques, paisatgístiques, agràries, culturals o energètiques. Els projectes amb informe desfavorable ja no poden iniciar la tramitació.

A hores d’ara, la Ponència ha descartat quatre projectes a l’Alt Empordà. El primer era el parc eòlic proposat al Far d’Empordà, que era modest (amb només dos molins de vent) i que pretenia oferir una potència de 4 MW.

També ha fet un informe desfavorable sobre el Parc Eòlic Terrades, que preveia instal·lar cinc aerogeneradors entre Capmany i Biure d’Empordà, amb 30 MW de potència. El tercer parc descartat és el de Serra Bosquerós, entre Capmany i Agullana, que proposava set aerogeneradors amb una potència de 42. Finalment, la quarta proposta que ha rebut una resposta negativa és la del parc eòlic de Llançà, que proposava dos aerogeneradors per generar 10 MW de potència.

Tres parcs viables

La ponència, en canvi, ha considerat viables tres propostes, tot i que en alguns casos, amb condicions. Un dels parcs que ha rebut el vistiplau de la Ponència és el de La Jonquera, que consta de deu aerogeneradors que podrien generar fins a 49 MW (tot i que l’Ajuntament ha recorregut). També han rebut llum verda, tot i que amb condicions, el projecte Cronos, situat entre Capmany i Agullana, que proposa quatre aerogeneradors amb 20 MW, i el parc eòlic de Querols, a Agullana, amb cinc aerogeneradors i 30 MW de potència.

A hores d’ara, la Ponència té pendent de fer públiques les resolucions sobre tres projectes més. Es tracta del parc d’Els Estanys, entre Capmany i la Jonquera, amb sis aerogeneradors i 30 MW; el Ventador, també a Capmany i amb idèntiques característiques; i el parc eòlic Zeus, entre Capmany i Sant Climent Sescebes, amb cinc aerogeneradors i també 30 MW.

Pendents del Tramuntana

Tot i això, el principal projecte -i el més controvertit- és el del parc eòlic marí Tramuntana, amb 65 aerogeneradors davant del Cap de Creus. El projecte es troba en aquests moments a mans del ministeri, que encara no l’ha resolt.