El parc eòlic marí Tramunta, que es vol instal·lar a la badia de Roses, suposarà una inversió d’entre 2.000 i 2.500 milions d’euros. Són càlculs avançats pel diari econòmic Expansión a partir de projectes d’una dimensió similar (uns 500 megavats en una primera fase). Els promotors del parc -BlueFloat i Sener- aportarien entre un 20 i un 30% del capital, tot i que estan oberts a incorporar socis, però al voltant del 70% del cost del projecte es finançaria amb endeutament.
Mentre els impulsors del parc eòlic flotant segueixen destacant les virtuts de la seva iniciativa -ahir van presentar un vídeo on destacaven que suposava una «oportunitat energètica, econòmica i mediambiental», a la comarca segueixen alçant la veu els opositors.
La plataforma Stop al macroparc eòlic marí de la Costa Brava Nord creu que el projecte té finalitats «especulatives» amb l’objectiu d’obtenir «recursos públics» i alerta que la zona on es pretén instal·lar no només està classificada com una zona «d’exclusió» sinó que també es troba en un espai de gran «fragilitat ecològica». L’escrit també veu «prematur» el tràmit d’avaluació ambiental i alerta que el parc preveu utilitzar una tecnologia innovadora «sense cap referència operativa» i uns generadors d’alta capacitat, «que encara estan en fase de desenvolupament». Els opositors al projecte han presentat un extens informe en resposta a la consulta prèvia feta pel Ministeri per a la Transició Ecològica.
Ho han fet per dues vies: conjuntament amb la Confraria de Pescadors de Roses (que ha estat consultada) i amb l’Associació d’Empresaris Roses-Cap de Creus, que no ha rebut consulta però que es considera part afectada.
El document, de 37 pàgines, desgrana un per un aspectes més polèmics del projecte i, subsidiàriament, proposa un seguit d’aspecte que, al seu entendre, haurien d’incloure’s a l’estudi d’impacte ambiental, en cas que la tramitació tiri endavant.
En primer lloc, l’escrit detalla que el parc proposat té unes dimensions i característiques «úniques» i que, a dia d’avui, no hi ha cap altre projecte marí similar al món. «Tampoc existeixen, en aquest moment, aerogeneradors amb les dimensions (252 metres d’altura) i capacitat (15 MW) proposades, només hi ha algun prototip experimental», afirmen.
«La singularitat d’aquest projecte, pel seu volum totalment desorbitat i pel desconeixement dels efectes que pot provocar en el medi ambient, aconsella la paralització de la seva avaluació ambiental, en aplicació del principi de precaució», detalla el document. En aquest sentit, creu també que caldria fer projectes «experimentals previs» –i cita com exemple el Parc eòlic marí experimental Mar de Canàries de 10 MW- amb la finalitat d’estudiar els efectes i impactes que generen aquest tipus d’instal·lacions.
Amb relació a això, asseguren que el projecte preveu utilitzar una tecnologia innovadora que no té «referències» ni se’n coneixen els «riscos» i planteja instal·lar molins que «encara estan en fase de desenvolupament». El mateix, diuen, passaria amb les plataformes flotants que proposen i que «encara estan en les últimes etapes de desenvolupament, sense haver-se provat per a ús comercial».
«Tots els paràmetres de funcionament (distància entre generadors, fondejos a diferents profunditats...) es basen en hipòtesis no comprovades, convertint la instal·lació en un projecte amb un alt risc d’incidents», insisteixen.
Els opositors veuen «inadequat» el tràmit d’avaluació ambiental i creuen que és «prematur» fer consultes prèvies d’un document inicial que consideren un «desideràtum» amb finalitat «especulativa» perconseguir finançament a través de «recursos públics».
En aquest sentit, diuen que la zona proposada està qualificada com una «zona d’exclusió, per una banda, i, per l’altra, com a «zona apta amb condicionants ambientals», segons l’Estudi Estratègic ambiental del litoral espanyol elaborat pel Ministeri d’Indústria l’any 2009.
«Efectivament, resulta evident que pretendre instal·lar un parc eòlic marí en una zona classificada com a zona d’exclusió és totalment intolerable», remarquen. «Per aquest motiu, ni tan sols s’hauria d’admetre a tràmit el document inicial del projecte sotmès a consultes prèvies, i menys encara hauria de fer-se un document d’abast», afegeixen.
A més, afirmen que la zona proposada no pot assumir un projecte d’aquesta envergadura per la seva «fragilitat ecològica» i que caldria aplicar el principi de «precaució».
