La secció quarta de l'Audiència de Girona ha absolt l'acusat de violar la seva parella amb un desodorant el setembre de 2017 a Figueres. Segons indica la sentència, no ha quedat acreditat que l'acusat lligués la víctima al llit, tal com ella va relatar durant el judici, i que li introduís un desodorant sense consentiment. També subratlla que la introducció de l'objecte no va produir lesions a la víctima.

De fet, el tribunal manifesta que només la víctima manté que va tractar-se d'un acte forçat. Segons la seva versió, que van defensar la fiscalia i l'acusació particular, en un primer moment va consentir tenir-hi relacions sexuals, però quan l'acusat li va lligar una mà al llit va desistir i li va dir que no volia seguir. Amb tot, el processat no va parar i la va violar amb el desodorant deixant-la inconscient pel dolor.

"No existeixen elements físics corroboradors d'aquesta versió", indica la sentència. "No consten lesions als canells ni a les cames", sosté. Els facultatius d'urgències que la van atendre per extreure-li l'objecte, tampoc van apreciar lesions que indiquessin que se li hagués introduït a la força. Segons va declarar el cirurgià que va extreure-li l'objecte, una introducció forçada "necessàriament comptaria amb lesions de fricció típiques d'una penetració indesitjada". D'aquesta manera va considerar que la introducció "va ser voluntària" perquè si no les lesions "haurien sigut evidents".

Per contra, la sentència assenyala que la tesi de la defensa té més elements corroboradors que la fan més creïble, com ara una fotografia on apareixen ambdós al box d'urgències on surten somrient. La defensa també va aportar converses per xarxes socials que van mantenir després on la víctima li agraeix la seva disposició. "Ni la fotografia ni la conversa són els millors exemples per representar l'estat de la víctima després de patir una agressió sexual i brutal", apunta el tribunal. "Més aviat representen una certa situació de normalitat en la seva relació, incompatible o difícilment coherent amb la versió de l'agressió".

La sentència recorda que la declaració de la víctima no és suficient per aixecar la presumpció d'innocència de l'acusat, i que ha d'anar acompanyada per altres elements corroboradors externs o perifèrics. "La credibilitat genèrica d'un relat no equival a la suficiència per la condemna", manté.

En aquest sentit, titlla el seu relat d' "incoherent" i "contradictori", i conclou que la sentència, que no és ferma, "només pot ser absolutòria".

L'acusat s'enfrontava a 15 anys de presó per un delicte d'agressió sexual, un delicte de lesions i un delicte d'injúries.