Figueres prepara un homenatge al record de les 400 persones que van morir a causa dels bombardejos de la Guerra Civil. El Passeig Nou ha estat elegit per convertir-lo en el Passeig de la Memòria perquè va ser l’escenari d’un dels fets més tràgics que va viure Figueres durant la Guerra Civil. El 23 de gener del 1938 l’aviació italiana va bombardejar la ciutat i va provocar una massacre a la part baixa del Parc Bosc, on aquell dia les famílies havien sortit a passejar i a jugar.

La dada curiosa és d’on ha sorgit la iniciativa: de vint estudiants de l’institut Ramon Muntaner, d’entre 12 i 16 anys, que formen part del grup d’enriquiment −alumnes amb altes capacitats− i que han tingut l’acompanyament de tres professors, Àngela Castaño, Fernando Cordón i Joan Manuel Soldevilla. Els joves han rebut el suport de l’Ajuntament per materialitzar la seva idea, basada en col·locar 400 plaques, amb els noms de les víctimes de l’atac aeri, al mur que limita el passeig Nou amb el Parc Bosc, i també deu siluetes, al talús que transcorre en paral·lel al mur. «Aquesta acció vol servir per honorar el record de les víctimes dels bombardejos, denunciar la barbàrie de la guerra i educar la ciutadania en la cultura de la pau», exposen els estudiants.

«Quan vam mostrar el projecte a l’alcaldessa, Agnès Lladó, el va rebre amb entusiasme. Des d’un primer moment, ja vam parlar amb ella perquè col·locar 400 plaques no ho podíem fer nosaltres sols», ha comentat Joan Manuel Soldevilla, mentre dona a conèixer la dimensió que se li volia donar a aquesta idea: «Sabem que a l’alcaldessa li va agradar perquè ho vam plantejar com a tema de ciutat, com un exercici de memòria històrica, de record d’uns fets terribles i com un acte de justícia.

«En cada placa es podrà llegir el nom de la víctima i la data del bombardeig. Hem fet tres categories de plaques, d’adults, de nens i de desconeguts», explica Roumaissae Amzil, de 1r d’ESO. Joana Oliveras, de 4t d’ESO, diu que han partit d’unes 400 plaques, com a número rodó, «perquè entre les víctimes hi ha persones desconegudes i costa concretar una xifra exacta».

Martí Oliveras, que fa 4t d’ESO, diu que per fer la recerca sobre els bombardejos s’han documentat no només a través de llibres, sinó també de testimonis. «M’ha sobtat, d’aquest treball, que hi hagués tants nens que van morir. És molt impactant», reconeix Andreu Clotas, de 4t d’ESO. «Aquells bombardejos van causar molta destrucció, però alhora la investigació ens ha permès descobrir uns refugis que van ser essencials perquè la gent es pogués refugiar», observa Safae Boutaba, de 1r d’ESO.

Per la seva part, Martí Gimbernat, que estudia 3r, assenyala que «tot això va passar -diu- fa relativament poc i va afectar en alguns casos els nostres avis». Blai Higueras, de 4t d’ESO, parla de l’experiència d’una tieta besàvia seva, que té 93 anys, que va viure els bombardejos. «Ella es va amagar en una granja, entre els animals, i veia com queien les bombes ben a prop. Recorda que gairebé mor», relata.

Pau Cabrafiga, de 3r d’ESO, reconeix que el commou saber que les bombes van caure just en el mateix lloc on mantenim la conversa per a aquest reportatge. «No ens podem imaginar com devia ser viure una situació com aquella, tan devastadora», exclama Júlia Fita, de 4t d’ESO. Pol Escolà, de 1r d’ESO, i Mariam Zbakh, de 1r d’ESO, diuen que els ha servit per acostar-se a conflictes molt semblants que passen actualment a Gaza o Síria.

La resta d’estudiants participants són: Aniol Pibernat, Laia Genover, Xavi Carbó, Xènia Alejandro, Máximo Álvarez, Achraf Attaf, Laura Roig, Emma Benet i Jan Giró.