El jurat popular que ha jutjat l’autor confés del crim de Figueres ha conclòs que és culpable d’un delicte d’assassinat amb traïdoria. En un veredicte que finalment només havia d’esclarir si l’acusat havia comès els fets i si ho havia fet aprofitant-se de la indefensió de la víctima, tots els membres l’han declarat culpable per unanimitat.
D’aquesta manera, han validat el relat que en un primer moment defensaven les acusacions, però que finalment la defensa també va validar. Així doncs, conclou que el 29 d’abril de 2019 l’acusat va propinar-li un cop fort al coll amb un ganivet seccionant-li íntegrament la tràquea, i que la víctima va morir segons després per culpa de l’hemorràgia que va patir. Tot plegat ho va planejar una setmana abans com a represàlia perquè no li havien donat un pis on viure.
El dia abans, va comprar un ganivet de 21 centímetres de fulla amb l’objectiu de matar un «ciutadà català». El jurat manté que va abraonar-se damunt la víctima cridant «per venjança» i «per justícia» de manera «totalment sobtada».
El veredicte justifica aquesta tesi basant-se tant en la confessió del processat, que durant tota la causa ha mantingut que ell va ser l’autor. De fet, és el primer que va dir als agents de la Guàrdia Urbana de Figueres un cop el van trobar assegut en un banc pròxim a l'escena del crim. Però aquesta no és l’única prova que esgrimeixen, sinó que també es basen en els testimonis dels dos amics de la víctima que van presenciar l’agressió mortal i que van assegurar que es van adonar de la punyalada perquè van trobar-se sang a la roba.
També es va trobar sang de la víctima a la roba de l’acusat. L’autòpsia va concloure que la causa de la mort de la víctima havia sigut una hemorràgia abundant.
El veredicte ha estat favorable a la culpabilitat per unanimitat. Cap dels membres ha emès un vot contrari en cap dels punts en els quals s’ha hagut de pronunciar. A més, també s’han mostrat contraris a suspendre-li la pena i tampoc han donat el vistiplau a un possible indult.
El trastorn mental, descartat
En la sessió del dijous els perits van descartar que l’acusat patís cap trastorn mental, tal com ell defensava. Segons van concloure els professionals, va haver-hi un error de diagnòstic motivat per la confusió entre el que pensaven que era una esquizofrènia, però que en realitat era una psicosi tòxica provocada pel consum de drogues.
En tot cas, el processat va ser absolt d’un crim que va cometre el 2006, quan va matar la propietària del pis on vivia.
En aquell moment el jurat popular va considerar que havia assassinat la víctima amb les seves facultats mentals i volitives alterades, i se li va aplicar una eximent d’alteració mental. Abans també havia sigut condemnat per lesions per apunyalar un home a la sortida d’un bar.
La defensa havia demanat en un primer moment que s’absolgués l’acusat amb l’aplicació d’una eximent completa d’alteració mental, una petició que va retirar després de la contundent afirmació dels facultatius.
Així, tant les acusacions com la defensa demanen al processat 16 anys de presó. Amb tot, les acusacions sol·liciten que un cop acomplerta part de la pena i «hagi de fer un pas fora la presó», se li activi una ordre d’expulsió perquè sostenen que és una «amenaça greu per l’ordre públic». En canvi, la defensa considera que es tracta d’una mesura «desproporcionada», tenint en compte que el processat viu aquí des dels 10 anys i «no té arrelament al país d’origen».
El judici ha quedat vist per a sentència.
