Entre dos quarts de deu i dos quarts de dotze de la nit de l’11 de novembre de 2010, la víctima va ser sorpresa per un grup de persones que la van fer entrar sense el seu consentiment dins una furgoneta. Tot plegat va tenir lloc davant d’un bar de Vilafant, segons conclou la sentència. Al cap d’unes hores, cap a les cinc del matí, els Mossos van rebre un avís d’un conductor que conduïa per l’N-260 a Beuda alertant que una persona demanava ajuda. La víctima va patir diverses ferides i cremades al cap i al cos. Aquests fets provats, però, no constitueixen cap incriminació als quatre acusats que enfrontaven fins a 18 anys de presó per delictes d’amenaces, detenció il·legal i lesions. La Fiscalia, però, havia demanat l’absolució dels processats perquè considera que els fets van quedar «desvirtuats» durant la fase d’instrucció.

El tribunal de la secció tercera considera que «de cap manera» ha quedat acreditat que cap dels quatre acusats segrestés, lesionés i amenacés la víctima perquè els tornés diners que els devia, segons va explicar l’afectat durant el judici a l’Audiència de Girona. La sentència subratlla que en aquest cas la declaració de la víctima és l’única prova dels fets que hi ha, i que el seu relat «no compleix els requisits de credibilitat, versemblança i persistència exigits per fundar una condemna». La víctima ha declarat fins en dotze ocasions davant els Mossos d’Esquadra i tres més davant el jutjat. La pluralitat de declaracions, on en algunes va explicar fets diferents o anteriors als denunciats, «fa inevitable l’existència de contradiccions». La identificació dels acusats és un dels detalls «rellevants» que el tribunal considera que no han quedat aclarits. Tampoc s’ha resolt quin és el relat vertader de què va passar aquell dia, perquè la víctima va explicar uns fets al testimoni que va trobar-lo a la carretera i uns altres als agents que van socórrer-lo.

El propietari de la casa on haurien retingut la víctima va declarar que no havia notat cap indici que algú hagués entrat i tocat les seves eines, que serien els objectes amb què haurien lesionat l’afectat. «La Sala lamenta que no s’investigués els objectes ni es fes un registre de la masia», subratlla, i afegeix que «hauria sigut molt útil per la investigació per contrastar el relat del denunciant i per trobar empremtes dels acusats o ADN». Hi ha indicis que van segrestar la víctima, resol, però no que fossin els acusats qui ho van fer. Per això, rebutja obrir un procediment per denúncia falsa contra la víctima com sol·licitava una de les defenses.