«Com a alcalde de Figueres, vaig finalitzar amb coses inacabades»

Ja farà tres anys i mig que no es mou dins de l’esfera política institucional, com ho porta?

Bé, crec que és important a la vida combinar al ser un servidor públic amb la teva activitat professional. És dolent creure’s que les cadires públiques són teves.

Com se sent allunyat d’aquest «món polític» del qual va formar part?

Pel que fa a la meva activitat com a alcalde la veritat és que tinc un punt de mala consciència, ja que tinc la impressió que ho vaig deixar una mica abans d’hora. Molts projectes que havíem començat que eren estratègics, dissortadament no s’han acabat de rematar. En la meva etapa de conseller també vaig ajudar a anar completant projectes que havíem iniciat com la sortida Nord de l’autopista, l’allargament de la carretera de Vilatenim, etc. Sí que tinc la impressió que com a alcalde de Figueres, vaig finalitzar amb coses inacabades.

Com veu la ciutat de Figueres?

Com bona part de les petites i mitjanes ciutats de Catalunya, amb preocupació, crec que són ciutats que s’ha comprovat que eren excessivament dependents de l’activitat turística, poc diverses. Aquestes viuen un procés de desertització molt fort que no s’ha d’atribuir al govern municipal, Figueres està patint molt com la majoria de ciutats, però n’hi ha algunes que se n’estan sortint millor.

Com valora la gestió del govern municipal d’aquests dos anys i escaig?

La segueixo de lluny i tinc una visió molt perifèrica, però em sorprenen determinades decisions. Com la municipalització d’alguns serveis, ja que s’hauran de destinar molts diners amb activitats que podrien fer empreses privades. Em sorprèn també que no hàgim acabat l’ordenació de la ciutat, la seva anella de ronda, l’obertura de determinats sectors.

Què creu que hi falta?

En resum, falta un punt d’ambició en el relat. Però també entenc que és un mandat marcat per unes circumstàncies difícils per culpa de la pandèmia.

Com veu la Figueres de després de l’esclat de la pandèmia?

Jo crec que s’ha de reprendre el camí que es va iniciar el 2007, volíem una ciutat creativa, jugar molt fort amb formació així com generació de sou per activitats econòmiques. Si la gent es guanya bé la vida, la ciutat anirà bé. També amb una oferta molt potent des del punt de vista dels serveis, des del sociosanitari, al cultural, passant pel comerç. Estem ben connectats, si l’ajuntament fa els seus deures per a vetllar per una ciutat neta i segura, les coses tornaran a anar bé.

Escalem de nivell geogràfic, com valora el nou executiu català?

La veritat és que crec que és infinitament millor que l’anterior, té un perfil molt més tècnic. És un govern que s’ha compromès a governar per tothom, això és democràtic i saludable. El president Aragonès ha fet un parell de discursos que m’han agradat tot i no haver-lo votat. Vol aprofitar el nou vent de finançament per a concentrar-se amb el que el president Pujol deia «salut i feina».

Quins haurien de ser els horitzons de la política catalana?

Més tard o més d’hora els catalans haurem de votar. Una altra cosa és que portem anys i anys fent moltes propostes però no escoltem mai des de Madrid que ens proposen. La identitat nacional ha de trobar-se un encaix a Espanya, el pacte constitucional del 78 necessita una posada al dia. I si no és així, cal reprendre l’opció d’independència.

Com valora el procés independentista d’aquell 2017?

Com és sabut, vaig ser una persona al costat del president Puigdemont fins a l’1 d’octubre. Només vam conrear victòries i vam saber acumular gent amb un projecte convençut que els catalans teníem dret a decidir un encaix diferent o la nostra ruptura. A partir de l’1 d’octubre, que va ser una victòria, però, no se’n desprèn cap conseqüència jurídica pràctica i, per això, discrepo de les decisions que es van prendre. Crec que tot el que es va prendre, lluny de fer més propera la independència, ha causat una pèrdua de l’autogovern i ha lesionat l’economia.

Què hagués fet diferent?

Sense cap mena de dubte, convocar eleccions. Ja que la DUI va ser un error fonamental amb molt dolor, repressió i sortida d’Espanya forçada d’alguns consellers i el president.

Realment, hi havia una possibilitat de diàleg amb l’Estat a posteriori de l’1 d’octubre?

No només era possible sinó que va existir. El diàleg va existir amb persones com jo mateix amb ministres o la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria. I el president Puigdemont em consta que va negociar amb el gabinet del president Rajoy, fins i tot, van arribar a un acord. Aquest no es va materialitzar, ja que en l’últim moment el president Rajoy es va negar a fer públic el que ens havia dit en privat.

Què s’havia dit en privat?

El que havíem negociat és que frenàvem, convocàvem eleccions sense declaracions simbòliques. Renunciàvem a canvi que ells no ens suspenien l’autonomia. A partir d’aquí, s’obria un període de distensió amb personatges per poder tornar a posar el tren sobre la via. Quatre anys més tard és el que s’està fent.

Respecte a la política des de Madrid, què en pensa de l’obra de govern fins ara per part del gabinet de coalició PSOE-Unidas Podemos?

D’entrada, valoro molt positivament la valentia del president Sánchez a l’hora d’aprovar els indults. Dit això, crec també que la postura respecte a les propostes per a resoldre el problema polític català ha estat molt simple. Estan recuperant agenda molt senzilla, cal alguna proposta més valenta dels socialistes, que pugui ser votada pels catalans.

S’esperava els indults?

Bé, jo tinc amistat amb persones com Miquel Iceta o Salvador Illa i ells estaven decidits amb la tramitació dels indults. És veritat que aquí a Catalunya no els hi van posar gens fàcil, cada vegada que intentava ensenyar els indults, es demanava l’amnistia. Però l’esperança de molts es visualitzava més enllà del caràcter partidista, ja que el moment en què s’inicien les negociacions entre Sánchez i Aragonès només pot ser amb gent fora de la presó.

Entrant a la seva trajectòria més recent, quina ha estat la intenció ideològica dels seus dos últims llibres, D’herois i traïdors (2018) i Vèncer i convèncer (2020)?

Herois i traïdors fou un llibre amb un propòsit justificatiu, de donar explicacions al conjunt de la ciutadania de per què les coses han anat com han anat, i perquè jo he actuat com he actuat, és un llibre de reivindicació política personal. En canvi, Vèncer i convèncer és un llibre més comú, que parla de l’experiència i faig una proposta política.

Com va viure el judici del Tribunal Suprem el 2019?

Amb molta pena, molt traumàtic. Tres anàvem dormir a casa, però els altres anaven a la presó. Era un càstig terrible el judici. Amb una Fiscalia molt dura demanant molts anys de presó per tothom, a mi també. L’acusació particular era una cosa estranya. Va ser una cosa agra, però també és veritat que vam fer molta colla, era un combinat de somriures i llàgrimes. Espero que els polítics que ens succeeixin, més enllà de les seves aspiracions polítiques, se l’estalviïn perquè ho sàpiguen fer una mica millor.

Està acusat de desobediència pel succés de les 44 obres del monestir de Sixena, ja ha entregat fins i tot, els papers del vostre pis com a aval, com valora aquesta causa?

És un gran despropòsit. Crec honestament que com a conseller de Cultura vaig complir amb la meva obligació de protegir el patrimoni català. La fiscalia demana una multa de 5.000 euros i una inhabilitació de càrrec públic d’alguns mesos. El que és fotut és que l’acusació particular de l’ajuntament té un advocat d’extrema dreta, molt agressiu, que demana que pagui totes les despeses que van suposar el trasllat d’aquelles peces.

Quins són els següents tràmits del cas?

S’ha acabat la instrucció, jo espero que en aquest segon semestre de l’any anirem a judici. Anirem a buscar la meva absolució, i la del conseller Lluís Puig.

S’ha sentit sol en aquesta causa?

M’he sentit acompanyat per companys de govern, pel mateix Puigdemont, per Òmnium Cultural. I en canvi, m’he sentit ben desacompanyat pel govern de Catalunya anterior, pel govern Torra. El president Aragonès m’ha trucat per oferir-me assistència jurídica, la consellera de cultura actual també s’ha posat en contacte en mi. Però és evident que el govern Torra malgrat que ha fet una mobilització mediàtica al museu, no hi ha hagut suport visible ni al conseller Puig ni a mi. Tinc la impressió que el president Torra ha fet més d’activista que de governant.

Què n’opina de l’acció del Tribunal de Comptes cap a càrrecs públics de la Generalitat?

El Tribunal de Cuentas que és un organisme que existeix a tots els països del món, ha de procurar de no ser sospitós de sectarisme o partidisme. La virulència de la segona onada el deixa en una posició molt sospitosa. Per exemple, una persona que admiro com és l’Andreu Mas Collell em costa que mai ha gastat un euro de l’Administració d’una forma inadequada. També cal afegir que una figuerenca com era Marise Olivé, a l’època era directora de la casa de la Generalitat a París, ara li demanen responsabilitats comptables a través de la seva filla. Ho considero un gran despropòsit.

Tornaria a acceptar ser conseller del govern de Puigdemont primer de Cultura i llavors d’Empresa i Coneixement?

Vist com van anar les coses és evident que vaig sobrevalorar les meves capacitats d’influència sobre Carles Puigdemont. Si hagués imaginat que les coses anirien com van acabar anant, és evident que no hauria acceptat ser conseller. Em vaig quedar i el vaig ajudar tant com vaig poder, és evident que vaig fracassar en el meu intent de portar-lo al meu molí.

Quin va ser el Departament amb què va estar més satisfet segons els seus interessos?

Primer a Territori amb el govern Mas i llavors a Cultura amb el president Puigdemont.

És cert que es va oferir com a candidat d’una llista a posteriori de l’1-O, a les eleccions de desembre del 2017?

Bé, el president Mas explica a les seves memòries que em van oferir ser candidat de l’alcaldia de Barcelona la primavera del 2017. Jo no me’n veia en cor, els feia riure i els hi deia «que no sentiu el meu accent». Quan tot allò fa implosió, vaig dir en el partit que estava disposat a encapçalar una llista que renunciés a la via unilateral. Però avançar-te al teu temps és una forma d’equivocar-te com una altra, i vaig dir aleshores el que han dit Forcadell, Junqueras, entre altres, l’any 20 o el 21.

Es planteja tornar a la política?

He fet el que havia de fer. He estat alcalde d’una ciutat tan preciosa com és Figueres. He estat conseller gairebé 5 anys, diputat... També vull dir que m’agradaria que una ciutat tan important com és Barcelona pugui tenir un perfil d’alcaldia molt diferent del que ara té i estic ajudant tant com puc perquè això passi.