Hi ha gent que ensenya per viure, i gent que viu per ensenyar. Aquesta segona filosofia és la que condueix la vida d’Olga Tribulietx. Ella va néixer a Figueres el 14 d’octubre de 1963, i és professora de llengua catalana de 4t d’ESO i 2n de Batxillerat a l’Institut de la Jonquera, i les seves classes són tota una aventura. Ara bé, Olga Tribulietx no sempre havia volgut ser professora; la vergonya a vegades juga males passades. «Quan anava a l’institut pensava: ‘Ostres, no podràs ser professora perquè amb la vergonya que et fa sortir a la pissarra a escriure...’. Ho passava molt malament». Això sí, sempre havia estat una apassionada de llegir i escriure, i ho va tenir clar: havia d’estudiar filologia. I dit i fet. I com que quan va acabar la carrera la vergonya ja havia desaparegut –i és que, com explica Tribulietx, «fins i tot vaig començar a fer teatre, amb l’escriptor Àngel Burgas»–, sense voler la cosa, es va trobar en el món de l’ensenyança. Però els inicis no van ser fàcils: «Vaig fer una substitució a Salt, i els alumnes eren problemàtics...».

Però de mica en mica li va anar agafant el gust. I després d’anys recorrent instituts d’arreu de Catalunya i, fins i tot, de França, va fer parada en un centre que va marcar un abans i un després. «Hi va haver un canvi en la meva trajectòria. Vaig fer una substitució a l’Institut de Sils, i allà vaig veure que treballaven d’una altra manera, seguint els models de l’Escola 21. Es buscava crear molta més autonomia als alumnes, i el professor es convertia en un observador. Aquest sistema em va agradar moltíssim». Des d’aleshores el va aplicar a les classes. «A Sils només hi vaig estar tres mesos, però vaig dir: ‘Jo he de treballar així sempre; és més motivador per als alumnes’». I així va ser. La seva dinàmica d’ensenyament va canviar. Volia treballar d’una altra manera la llengua i la literatura, i un concurs va ser la solució. «Tot de cop veig que hi ha un concurs que es diu Ficcions. Amb aquest projecte, que fem durant tot un semestre, podia treballar la novel·la i fonamentar la creativitat. Ells van escrivint, jo vaig passejant, observant, i corregint els textos, i els faig reflexionar, intentant que trobin ells mateixos la solució».

I és gràcies a aquest concurs que ha estat nomenada «Professora motivadora de les comarques gironines». Els organitzadors del concurs atorguen aquest premi al docent que presenta més alumnes, i que té més alumnes finalistes o premiats. Ara bé, aquest no és el primer distintiu que rep, ja que fa tres anys va rebre el premi a «Professora més motivadora de Catalunya». Tot això l’omple d’orgull: «Als alumnes també els fa molta il·lusió. Estic més contenta per ells que per mi», destaca.

Però aquest no és l’únic projecte que té entre les mans per incentivar els seus alumnes. Motivadora de mena, Olga Tribulietx, amb la complicitat dels membres directius de l’Institut de la Jonquera, ha ideat diferents projectes. «Treballem l’oratòria, impulsem el club de lectura, i fem activitats singulars, amb la meva companya Sara Beltran, com una scape room...». I un dels projectes que també la distingeix és el de poesia: «La treballem primer a partir de la glosa, després amb cançons de rock català, perquè vegin que també hi ha rima en les cançons, i després intentem rapejar».

I és que com explica ella mateixa, per motivar els alumnes, cal canviar les dinàmiques: «Mirar de fer coses més creatives, que no siguin només fer exercicis o classes magistrals; la forma tradicional». I encara, un últim consell: «Jo penso que una cosa que marca molt, si una classe va bé o no, és si tu, com a professor, t’avorreixes. Si tu t’avorreixes, els alumnes encara més. Per això intento que ens ho passem bé ells i jo, i, sobretot, fomentar l’autonomia i la creativitat». És la veu de l’experiència de 30 anys dedicats amb passió a l’ensenyament.