Després de la primera onada de calor d’aquest estiu, s’ha detectat una elevada mortalitat d’Arca noae, un tipus de mol·lusc comunament anomenat caixetes o peus de cabrit. El punt de partida ha estat a Llançà, concretament a la platja del Cros i Canyelles. A partir d’aquest moment, un grup d’amics del Parc Natural de Cap de Creus hem posat fil a l’agulla i hem estat examinant diferents trams de la costa entre el Port de la Selva i Cervera de la Marenda. El resultat ha estat la constatació que, en bona part dels trams examinats, hi ha mortalitats molt elevades de caixetes o peus de cabrit, però també d’ostres, concretament l’ostra vermella (Spondilus gaederopus) i la petita ostra fulla de rosa (Anomia ephippium).
En el cas dels musclos (Mytillus galloprovincialis), s’han detectat mortalitats dels exemplars més joves, però, aquí, no ens atrevim a posar la mà al foc que l’afectació sigui extraordinària. En alguns llocs sorrencs, s’han trobat fins i tot navalles mortes! Hem rebut informació que pel sector del Montgrí, concretament a l’Escala, també s’ha observat mortalitat de caixetes i dàtils.
Hi ha hagut anys en què la pujada de la temperatura ha provocat grans mortalitats en sectors situats més cap al sud de la Costa Brava, com va passar l’any 2017 entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa; també a les Illes Balears (2004) o a les Illes Columbretes el 2005... Segons sembla, l’increment sobtat de la temperatura pot ser el factor desencadenant que s’activin alguns organismes patògens com són alguns protozous (Marteilia refringens), bacteris o virus, i causin mortalitats.
Penseu que el canvi climàtic està succeint i ho fa a una elevada velocitat i que la nostra manera de viure n’és la causa. Les polítiques ambientals no estan a l’altura de les circumstàncies. Per un costat, ens volen vendre cotxes elèctrics i grans parcs eòlics i per l’altra volen ampliar l’aeroport perquè hi hagi més vols de grans avions que contaminen a matar. Això és totalment incongruent, o ens prenen per tontos o és que realment ho som. Els ecosistemes són molt fràgils, la pèrdua d’espècies debilita aquesta gran xarxa que ens sosté a tots i no ens interessa que això passi.
Sortosament, avui dia hi ha part de la població que està sensibilitzada i motivada. S’han desenvolupat eines perquè tots hi puguem aportar el nostre gra de sorra. És l’anomenada ciència ciutadana i a partir d’aquí es pot facilitar la feina dels científics aportant dades de les nostres observacions. Aquestes dades seran de gran ajuda per entendre el que està passant aquest estiu (es poden penjar per exemple a Observadors del Mar, al web www.icm.csic.es/ca/ciencia-ciutadana). En definitiva, saber si cal fer una gran Arca de Noè per salvar els mobles més importants d’aquests ecosistemes marins o, simplement, constatar les extincions locals de les diferents espècies. Cal lluitar i tenir una actitud activa, ho hem de fer per ells, pels que venen darrere nostre.
Ara, hem tingut la segona onada de calor i sembla que aquesta ha estat més forta, amb temperatures més altes i una durada més llarga. No sé si molts de vosaltres sou aficionats a posar-vos les ulleres i anar a sota aigua, però, si ho feu i ens podeu ajudar, les dades que aporteu seran de gran ajuda.
Registre per zones i anys
1999, 2003 i 2006, mortalitat documentada d’ostra vermella al litoral peninsular; 2004, mortalitat detectada a les Illes Balears de diferents espècies de bivalves; 2005, Illa Grossa de les Illes Columbretes, hi ha ben documentada una mortalitat: d’una colònia de 720 exemplars, en van sobreviure cinc; 2016, mortalitat d’ostres vermelles (Spondylus gaederopus) al sector sud de la Costa Brava. A Sant Feliu-Tossa, centenars d’exemplars morts entre els 2 i els 20 metres de fondària; 2019, les nacres Pinna nobilis entren en la llista d’espècies en perill de l’UICN després de detectar-se una estesa mortalitat al Mediterrani.
