La defensa de condemnat a 16 anys de presó per matar un home a la rambla de Figueres vol evitar que se l’expulsi un cop compleixi part de la pena de presó, tal com va imposar la sentència.

El cas va arribar a judici el juny i va ser declarat culpable d’assassinat amb traïdoria per un jurat popular. La sentència dictada per la secció tercera va remarcar que el processat és «extremadament perillós» i per això va acordar l’expulsió del país un cop acomplertes tres quartes parts de la pena, un cop se li concedeixi el tercer grau o la llibertat condicional. Aquesta mesura impedeix el retorn al país durant un termini de 10 anys, tal com preveu la llei.

La defensa del condemnat va recórrer la sentència, perquè tot i que no discuteix la pena de presó imposada, sosté que l’expulsió no s’hauria de dur a terme perquè el processat viu aquí des dels 10 anys, i que per tant té prou arrelament. De fet, aquest era l’únic assumpte controvertit del cas, ja que totes les parts, inclosa la defensa, van defensar que el processat era responsable d’un assassinat amb traïdoria.

En tot cas, mentre es resolgui el recurs de la defensa i la sentència no esdevingui ferma, el processat es seguirà trobant en situació de presó provisional. Per això, ahir es va celebrar una vista per prorrogar la presó provisional fins a la meitat del temps de condemna, sol·licitada pel fiscal i que no va ser discutida per cap de les parts.

Volia matar «un català»

El processat va matar un home d’una ganivetada al coll el 2018 com a venjança contra l’administració, que li havia denegat un pis, segons va confessar durant el judici. A la sentència, el tribunal de la secció tercera va indicar que «poques vegades l’expulsió ha estat tan justificada com en aquest cas», ja que el condemnat ja va matar una dona el 2006, que era la propietària del pis on vivia. També té antecedents per agredir a tres persones més.

A la sentència, el tribunal va retreure a la defensa que el condemnat no havia acreditat cap arrelament, i va resoldre que «és aconsellable que se l’allunyi de la nostra societat tant temps com sigui possible, perquè aquí viuen els ciutadans que són objecte de la seva injustificada, absurda però molt real set de venjança».

A més, va recomanar que un cop passin els 10 anys de prohibició de retorn, el Ministeri d’Interior li mantingui el veto sine die per tenir intencions «contràries als drets humans».