Figueres col·locarà l'onzena llamborda Stolpersteine en memòria d'un deportat figuerenc als camps d'extermini.

L'acte, el 9 d'octubre, al número 88 del carrer Sant Pau, recordarà a Enric Moner de qui recentment es van localitzar les cendres. L'homenatge a aquest figuerenc es va decidir posposar l'any passat (es van homenatjar deu figuerencs) després que un estudi de l'investigador Unai Eguia Bizkarralegorra, aportés nova informació.

Enric Moner va néixer el 18 d'agost de 1900 al carrer Sant Pau, 88, de Figueres. El 1921 va fugir a França amb la família per evitar el servei militar. Va tornar en època republicana casat i amb quatre fills. Però es va exiliar novament a França el 1938, integrant-se a la Resistència com a passador el novembre de 1942.

El figuerenc va ser detingut per la Gestapo el 2 d'abril de 1943 a Maureillas-las-Illas, a França, i internat al camp de Compiègne el 6 de maig del mateix any.

El 19 de gener de 1944 va ser deportat a Buchenwald amb número de presoner 40.075 i traslladat a Flossenbürg el 23 de febrer de 1944 amb número de presoner 6.448. Va ser afusellat al subcamp de Hradischko, a la República Txeca, el 8 d'abril de 1945.

A partir de l'estudi recentment es van poder localitzar les seves cendres.  Es va localitzar un llistat on apareixia el nom Henri Mone (nom de registre d’Enric Moner als camps d’internament), cremat el 10 d’abril de 1945 i amb número d’urna 62557.  

El 9 d'octubre a les onze del matí es farà un acte en record dels deportats figuerencs als camps d'extermini. I es col·locarà el llambordí. El primer es va col·locar el 16 de desembre de 1992 per part de Deming Gunter davant l'ajuntament de Colònia com a homenatge als gitanos deportats als camps d’extermini nazis.

L’any 1993 va iniciar un projecte adreçat a fomentar la memòria de víctimes del nazisme arreu del món. Els Stolpersteine, fets de formigó de 10 cm per 10 cm i coberts d'una fulla de llautó en la qual es graven les dades essencials de la persona que va ser víctima del nazisme. El seu objectiu és aturar al vianant i fer-lo pensar en la persona empresonada, desapareguda, assassinada, torturada. Hi ha un llambordí únic per a cada persona.