Malgrat que el consumidor final és fonamental per a la indústria de l’anxova, el món de la restauració i el turisme també són peces clau per a la seva difusió. És per això que la jornada d’ahir també va comptar amb la presència del cuiner Quim Casellas, del restaurant Casamar de Llafranc, amb una estrella Michelin, l’arqueòleg Joaquim Tremoleda i la historiadora Romina Ribera, divulgadora del sector del vi.

Tots ells van coincidir en afirmar que l’anxova de l’Escala té un molt bon posicionament de marca. «Quan dius anxova, automàticament et ve al cap l’Escala. La gent la coneix i és un segell de qualitat i autenticitat», va indicar Casellas. I és que l’anxova de l’Escala ha passat de nodrir «l’entrepà dels obrers» a trobar-se a la carta de molts restaurants. En aquest sentit, els productors van agrair que cada vegada hi hagi més restaurants que inclouen la procedència de les anxoves a les seves cartes, fet que en facilita molt el coneixement. En aquest sentit, Casellas va apuntar que és molt positiu que el client pugui poder ampliar posteriorment el seu coneixement del producte a través del turisme gastronòmic, fent visites guiades a les fàbriques o fins i tot podent veure com surten les barques a pescar. «La pesca del peix blau és una de les més espectaculars que existeixen», va apuntar Casellas. De tota manera, va considerar que encara se li podria treure «més suc» a l’anxova, amb un esforç conjunt de productors i gastrònoms per buscar noves formes de consumir-la. En la mateixa línia, el gastrònom Jaume Fàbrega va considerar que caldria idear un plat identificatiu de l’anxova per tal de potenciar-ne la difusió.

El vincle amb Empúries

Per a Romina Ribera i Quim Tremoleda, l’anxova de l’Escala és, precisament, un element clau per poder atraure turisme de qualitat. «En els últims anys, cada cop hi ha més gent que s’acosta a un destí turístic perquè té un plat característic i el vol descobrir», va explicar Ribera. L’existència de les ruïnes d’Empúries, que van ser el primer punt on es va establir una factoria de salaó a la península - més de 2.500 anys enrere-, fa que l’anxova es pugui convertir en un gran recurs històric i turístic, que permet als visitants «anar més enllà de comprar, i que puguin conèixer la història i el procés que hi ha darrera l’anxova», va assenyalar Ribera.

Les conclusions de la jornada van anar a càrrec del gastrònom Jaume Fàbrega, que va subratllar que l’anxova de l’Escala és un «producte únic», ja que utilitza la sal en lloc de l’oli com en altres llocs. També va considerar un punt a favor el fet que el territori on es cuina és la Costa Brava, amb reconeixement internacional, i que està dotada d’una llarga història que l’ha fet molt coneguda arreu de Catalunya. En aquest sentit, va apuntar que la gastronomia catalana s’ha convertit en el millor aparador per a l’anxova, que està dotada també de valor literari, ja que l’escriptor Josep Pla en va ser, en el seu moment, el seu principal prescriptor.