Un any més, Càritas Figueres s’ha sumat a la campanya estatal Ningú Sense Llar, que organitza Càritas Espanyola, BesteBi, Xapsll i Faciam, plataformes que treballen per a la inclusió de les persones en situació de vulnerabilitat social i econòmica, per denunciar la situació del sensellarisme, com cada tardor i després de l’aturada de l’any passat per la pandèmia. Dijous passat va celebrar, a la plaça de l’Ajuntament, una concentració i la lectura d’un manifest per reivindicar l’existència d’un parc públic d’habitatge social per a persones i famílies en situació de sensellarisme i sense habitatge digne. A l’acte van assistir l’alcaldessa, Agnès Lladó; el regidor d’habitatge, José Castellón, i el vicealcalde i regidor de Seguretat, Pere Casellas.
Aquest any, la campanya s’enfronta al repte de comunicar el seu missatge en un context social molt més fràgil i deteriorat. La realitat parla de gairebé quaranta mil persones en situació de sensellarisme acompanyades l’any 2019 per Càritas arreu de l’estat i de dos milions i mig de persones en situació de vulnerabilitat extrema que hi ha avui al nostre país.
Així mateix, durant la pandèmia de la Covid-19, Càritas ha hagut d’augmentar en gairebé 1.500 les places d’acollida i acompanyament per a persones i famílies sense sostre i habitatge, segons dades de l’entitat a Espanya.
Exclusió residencial
«El Programa d’Atenció a Persones Sense Llar de Càritas, a Figueres, acompanya les persones en situació d’exclusió residencial de Figueres amb la finalitat de realitzar estratègies que fomentin la inclusió a la vida comunitària, ajudant-les a millorar la situació social i econòmica de vulnerabilitat en la qual es troben», explica Verònica Biosca, Tècnica de Projectes Laborals i Pis d’Acollida de Càritas Alt Empordà.
Durant la lectura del manifest, s’han reclamat altres punts: Es demana que des de l’àmbit polític es treballi per a persones amb difícil accés al mercat laboral vetllant per una formació adequada. Igualment es reivindica que es garanteixi la universalitat, gratuïtat i accés al dret a la salut de totes les persones, especialment, les més desfavorides. L’entitat, també sol·licita desenvolupar unes polítiques públiques de prevenció de sensellarisme, que s’anticipin a la pèrdua de la llar i una garantia d’ingressos que no només cobreixi les necessitats bàsiques. Finalment, s’ha exigit una millor coordinació entre les institucions per pal·liar les conseqüències directes que tenen en les persones i les seves famílies les situacions d’exclusió social en les que ens troben.
Ningú sense llar «inclou un conjunt d’accions que pretén sensibilitzar sobre la situació de les persones sense llar, compartir i generar coneixement, en definitiva, mobilitzar-nos per produir canvis». Part d’aquesta mobilització implica apropar a la societat a la realitat de les persones en situació d’exclusió residencial. «La Covid-19 i la pandèmia sanitària que vivim ha desfermat una profunda crisi social, econòmica i humana. Els factors d’exclusió social i residencial es multipliquen i s’encarnen amb més intensitat en la vida de les persones que no tenen un habitatge on poder refugiar-se, cuidar-se o poder confinar-se. A més, tenen moltes dificultats per accedir als mecanismes de protecció social, que són insuficients i no estan adaptats a la seva realitat» remarquen des de l’entitat.
Difícil accés al sistema sanitari i als serveis socials
Pel que fa al Programa d’Atenció a Persones Sense Llar de Càritas a Figueres, l’entitat treballa conjuntament amb la persona fent-lo partícip del seu propi procés, potenciant aquelles actituds i aptituds vinculades a la recuperació de l’autoestima i del benestar personal, així com la millora en la cobertura de necessitats bàsiques.
Entre les persones que s’atenen hi ha totes aquelles que no disposen d’una llar pròpia i/o que estan vivint en recursos d’entitats socials, persones que surten d’internament en institucions, que viuen en allotjament insegur, amenaçades per desnonament, estructures temporals no convencionals, habitatge inadequat o habitatges massificats i les que viuen a la intempèrie. Algunes de les intervencions que es duen a terme consisteixen a fer treball de carrer, per conèixer a les persones i informar del projecte «de manera que a poc a poc es generen vincles de confiança i es coneixen les necessitats de la persona» assenyala Verònica Biosca, Tècnica de Projectes Laborals i Pis d’Acollida de Càritas Alt Empordà. També es fan entrevistes als participants derivats al projecte; Tutories Individuals de seguiment, orientació, derivació, així com una proposta de creació conjunta amb el participant d’un itinerari personalitzat i la derivació dels participants als serveis socials i recursos del municipi. Algunes dificultats que les persones es troben són: l’accés a un empadronament social, i per tant, al sistema sanitari i als serveis socials bàsics i la manca de recursos que complementin els processos d’autonomia: habitatge social, protocols d’accés no especialitzats als serveis de salut mental o desintoxicació o gestió de burocràcia entre altres.
