Un estudi recent del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha detectat compostos químics plastificants en sardines, seitons i lluços del mar Mediterrani. Els nivells trobats, però, no suposen un risc per a la salut humana. El treball l’ha liderat l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), en col·laboració amb l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i l’Institut Epsanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC). Els plastificats estudiats són els èsters organofosforats, una família de compostos químics àmpliament utilitzats per la indústria. Alguns d’aquests tenen efectes tòxics sobre el sistema nerviós i endocrí i poden afectar el sistema reproductor o tenir efectes cancerígens.
L’estudi inclou l’anàlisi de 5 mostres de sardines, anxoves i lluços recol·lectats a la zona del Mediterrani occidental. En concret, al cap de Creus, el delta de l’Ebre, el golf de València i el d’Alacant. Els resultats mostren que tots els individus excepte dos van mostrar nivells de plastificants de fins a 73 nanograms per gram de múscul. L’autora principal de l’estudi i investigadora de l’IDAEA-CSIC, Ethel Eljarrat, afirma que l’ús d’aquests plastificants és similar en tota l’àrea analitzada, ja que els resultats van ser similars a tot arreu.
