Hi ha delinqüents que segurament creuen que, si la policia no els enxampa en els moment dels fets, no deixen rastre. Però no és així. En molts casos, els malfactors no són massa destres i deixen proves que no es veuen a simple vista. La policia científica és l’encarregada de treure a la llum aquestes senyals, i per això compten amb diverses eines i mètodes. Això és el que va succeir a la Jonquera després d’uns fets que podrien haver acabat malament pels policies que van actuar.
Conductor fugit i persecució
El 5 de juny, el Centre de Cooperació Policial i Duanera (CCPA) d’Irun va alertar de nit que un cotxe -un Peugeot 208 blanc- acabava de fugir d’un control de la policia francesa i que entraria pel pas fronterer de la Jonquera. La Policia Nacional (CNP) va preparar ràpidament un dispositiu per interceptar-lo.
Els agents van muntar el punt de control en una de les entrades de l’AP-7 i, com estava previst, van observar que s’aproximava el vehicle. Circulava a gran velocitat per la Nacional-II, i malgrat els senyals que van fer al conductor perquè s’aturés, aquest no en va fer cas i va intentar atropellar els policies, que van haver de córrer cap al voral per evitar-ho.
El cotxe va entrar a l’AP-7 iva trencar la barrera del peatge. A partir d’aquí, va començar una persecució i el CNP va alertar els altres cossos policials i Abertis perquè estiguessin atents. El cotxe va circular de forma temerària, a gran velocitats i posant en perill la resta d’usuaris. Finalment, la policia en va perdre el rastre. Més tard, van tenir coneixement que havia trencat la barrera del peatge de Figueres. Per això van buscar per la zona, però no el van trobar. No va ser fins a dos quarts de vuit del matí que una agent fora de servei del CNP que tornava a casa va trobar el cotxe abandonat a tocar d’una botiga d’antiguitats que hi ha a peu de l’N-II, als Hostalets de Llers.
Mostres d’ADN
A partir d’aquí, el vehicle es va traslladar a la comissaria de la Jonquera, on es va fer la inspecció ocular. Els agents van buscar proves i es va extreure ADN. Encara que pugui semblar estrany, en un vehicle hi podem arribar a deixar molta informació útil per la policia. En aquest cas, els agents van extreure mostres biològiques del conductor a través d’un frotis del volant, del canvi de marxes i de la maneta de la porta del conductor.
El cap de la Brigada de la Policia Científica de Girona, l’inspector en cap José Manuel Serrano, explica que en casos així és el més útil. Un cop recollit l’ADN es va remetre al laboratori que hi ha del CNP a Barcelona i el mes d’agost van rebre el resultat: la identificació del conductor.
Això va ser possible gràcies la cooperació transfronterera entre policies de la Unió Europea, l’anomenat Tractat Prüm. Així, amb la mostra es va identificar un ciutadà francès fitxat al país gal: un home de 69 anys, amb antecedents per tràfic de drogues i sobre qui ara pesa una ordre de cerca i detenció pels fets ocorreguts a la Jonquera.
Cooperació entre països
Aquesta cooperació, a la que tenen accés tots els cossos, facilita la feina de les policies científiques. Perquè no només poden rebre informacions en casos d’anàlisis de l’ADN, sinó també de les empremtes que s’extreuen en fets delictius. Les dactilars i les de la resta de la mà són les més habituals. En cas que estigui entrada en el sistema, la identificació no és immediata, sinó que els dona possibles coincidències i són els especialistes els que han de corroborar la identitat amb una anàlisi molt minuciosa.
Plantacions de marihuana
Actualment, el CNP a Girona té entre els objectius la lluita contra grups organitzats que es dediquen al tràfic de marihuana. La seva Policia Científica hi té un paper clau, ja que d’una intervenció en un cultiu sovint només detenen i troben el «jardiner», però se’n pot treure més informació. Per aquest motiu, treure mostres s’ha convertit en indispensable per identificar i tenir proves davant d’un jutge. Sovint localitzen empremtes d’altres -membres de la banda- en llocs on no paren massa l’atenció els malfactors: aparells d’aire condicionat, portes i utensilis, entre altres. Són dades molt útils en una investigació, ja que poden provar que el líder d’una banda ha estat en aquell cultiu. La feina dels especialistes en científica és clau i la seva formació i reciclatge indispensable, destaca l’inspector en cap.
